L’Assemblea General 2018 d’ELEN (European Language Equality Network), es va celebrar a Dublín els dies 2 i 3 de novembre, i s’hi han reunit representants de les entitats europees que defensen i promouen la igualtat lingüística dins de la UE, entre les quals hi havia la Plataforma per la llengua. En aquesta assemblea, es van aprovar tres resolucions a favor dels drets civils i lingüístics als territoris de parla catalana.

La primera d’aquestes resolucionsdenuncia la greu vulneració dels drets civils que està tenint lloc a Catalunya i, més enllà de les múltiples irregularitats jurídiques que s’estan produint durant els procediments penals contra els presos polítics, també s’hi denuncia la vulneració dels drets lingüístics dels encausats, que no tendran el dret a ser jutjats en la seva llengua, el català.’

La segona resolució reclama quel’estat francès, garanteixi l’ensenyament de la llengua catalana a tots els centres educatius de  Catalunya  Nord per a garantir la revitalització del català en aquest territori‘.

A aquest efecte, es recorda al president Macron els compromisos adquirits durant la campanya electoral en matèria de respecte per la diversitat lingüística a l’Estat francès i s’insta el seu govern a ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM).

La tercera resolució exigeix que Espanya, França i Itàlia compleixin les previsions de la Directiva 2010/13/CE sobre l’àmbit audiovisual. Així doncs, se sol·licita als governs implicats que respectin la llibertat de circulació dels senyals audiovisuals en català entre les seves fronteres i signin els convenis bilaterals necessaris per a posar fi als obstacles que impedeixen la recepció d’aquests senyals en algunes parts de Catalunya Nord i, sobretot, de l’Alguer.

Més enllà de les resolucions presentades per la Plataforma per la llengua, l’assemblea general d’ELEN també ha debatut intensament sobre l’estratègia a seguir de cara a les properes eleccions al Parlament Europeu, que se celebraran el proper mes de maig, així com sobre la necessitat de convidar els partits polítics de diversos estats a assumir en els seus programes electorals uns punts mínims en defensa dels drets lingüístics de les llengües no oficials de la UE.