Dono el meu total suport a la reivindicació dels Joves Republicans sobre millores en la xarxa viària catalana; és més, a la denúncia del penós estat de l’enllaç de les carreteres RD900 i RD83, al nord de Perpinyà, i del tram entre Bulaternera i Prada de la RN-116, jo hi afegiria el tram d’aquesta mateixa carretera entre Ovança —perdó, Montlluís— i Vilafranca de Conflent, sobretot en la calçada direcció Perpinyà.

M’imagino que les autoritats del departament ja ho deuen saber que les RD900 i RD83 són un punt negre de la xarxa viària pels nombrosos accidents que s’hi donen, i que la cosa és greu més que res perquè la RD83 arriba fins al Barcarès, però és clar, de quins recursos econòmics disposen per poder-hi posar remei? Deixant de banda que la hisenda pública francesa no passa, precisament, per un moment gaire dolç, els quatre sous que es destinaven a les administracions locals, una bona part es quedava a Montpeller i, a partir de l’1 de gener, es quedarà a Tolosa.

El desdoblament del tram Bulaternera-Prada i la construcció de la variant de Marqueixanes es va prometre el 2009, però, vés per on, va ser exclòs del pla Estat-Regió 2015-2020; per mirar de reactivar-ne la realització, Nicolas Requesens, president de les joventuts del partit de Nicolas Sarzkozy a la Catalunya Nord, demana a Jacques Cresta, diputat i conseller regional socialista del Llenguadoc-Rosselló-Migdia-Pirineus, que sol·liciti ajuda a la presidenta regional Carole Delga; el problema és que, com tothom sap, o si més no hauria de saber, més enllà de Salses per saber on és Perpinyà necessiten consultar un mapa, i ja no parlem si del que es tracta és de buscar on deuen caure indrets tan remots com ara Prada, Bulaternera o Marqueixanes; o, hi afegiria jo, Joncet, on porten anys demanant una variant que els permeti sortir de casa seva sense ser atropellats, o Montlluís i Vilafranca de Conflent.

Segurament, si Perpinyà fos la capital d’una regió catalana oficialment constituïda les coses igual no resultarien pas així de complicades.

Fatima Dahine, Dominique Reynié i Nicolas Requesens es diuen republicans, però jo molt em temo que la república que, de debò, podria atendre les seves peticions no és pas la de la Marianne, que s’esgarrifa si els seus súbdits parlen en patois, és a dir, en la seva llengua, el català en el nostre cas, i no pas en francès, sinó una que encara no existeix però que a l’altra banda de l’Albera s’està construint, la qual es proposa defugir completament el model franco-francès d’un estat centralista, militarista i que es legitima infectant els seus ciutadans d’un xovinisme estúpid, que abans se’n deia grandeur, el qual només serveix per alimentar esguerros com el del Front National.

Xavier Deulonder i Camins (dl. 28/12/2014)