Com que d’aquella “Perpinyà la catalana” dels bons i vells temps de Joan Pau Alduy al capdavant del consell municipal sembla que ja no se’n canti ni gall ni gallina i, per això, fa molt de temps —massa, evidentment— que no es practica una política clara i decidida de foment del català, l’Associació per a l’ensenyament del català (APLEC) ha decidit presentar a totes les candidatures que, els propers dies 15 i 22 de març, es disputaran el vot dels ciutadans per assolir el govern local de Perpinyà, un paquet de quinze mesures en favor de l’ensenyament i de la difusió del català. Ja ho sé que no serà pas un factor decisiu, però a les forces polítiques que facin seves les propostes d’APLEC, els prometo donar-hi suport i fer-ne propaganda durant la campanya electoral, tant l’oficial com la real.

Evidentment, els meus només poden ser aquells que facin una enquesta als pares de fills en edat escolar sobre l’ensenyament bilingüe, perquè així quedi clar allò que, en realitat, a la Catalunya Nord ja ho sap tothom: aquesta és una demanda àmpliament sol·licitada per les famílies però desatesa per l’administració pública que, a causa de la seva mentalitat franco-francesa, no sembla tenir gens d’interès a facilitar l’aprenentatge del català a l’escola, i això que segons la darrera esmena de la constitució de la V República, les llengües dites regionals formen part del patrimoni cultural de França; en fi, sort que al Louvre no donen a la Gioconda el mateix tractament que l’Estat francès dóna a les llengües regionals. Tenir molta voluntat per aconseguir que tothom pugui estudiar i aprendre el català està molt bé, però si no es disposa d’un bon pressupost no hi ha res a fer; per tant, no faré costat a cap candidatura que no estigui disposada a incrementar l’assignació de diners dedicada a la iniciació al català per a tothom.

Com és lògic, vull que a Perpinyà es designi, entre els elegits del consell municipal, un delegat per al foment i difusió del català i també que s’hi creï una comissió de català, malgrat que Napoleó, o qui fos, afirmés que la millor manera d’aconseguir que un problema no es resolgui mai és, precisament, crear una comissió encarregada de resoldre’l. Si el consell municipal passa a editar una revista —magazine— en català, igual m’hi subscric i tot. Restablint el català als parquímetres no es resoldrà pas el problema de l’aparcament al centre de Perpinyà però, almenys, s’ajudarà a la recuperació pel català del lloc de llengua de comunicació que no hauria hagut de perdre mai; d’altra banda, deixar les coses a mitges està molt mal fet, per tant, a Perpinyà cal acabar, ja d’una vegada, la retolació en català tant dels noms dels carrers com la de les direccions de les carreteres, com també s’hauria de publicar en català el nomenclàtor de la Fidelíssima Vila. L’11 de maig del 2010, molts vam celebrar que el govern local de Perpinyà aprovés la Carta Municipal del Català, amb la qual es pretenia integrar el català, reconegut oficialment com a llengua històrica de la vila, dins dels serveis del consistori; el problema, lògicament, és que, a hores d’ara, aquesta Carta Municipal encara no s’ha aplicat; aprovar-la, doncs, va estar molt bé i va ser una molt bona idea però amb això no n’hi ha prou.

Naturalment, convindria que cada una de les candidatures definís quin és el seu pla de política lingüística i com pensa portar-lo a la pràctica; un dels punts d’aquest pla hauria de ser, com és obvi, oferir cursos de català als funcionaris municipals. El Mil Dimonis és una eina molt eficaç per ajudar els mainatges a aprendre el català malgrat que els seus pares hi parlin en francès; per això, el consell municipal hauria d’assumir l’edició i distribució d’aquesta publicació infantil, una mesura que també caldria fer extensiva a l’Indépendant si passés a redactar-se en català.

Això no té res a veure ni amb el català ni amb l’APLEC, però aviso que em posicionaré visceralment en contra de qualsevol candidat que prometi dedicar un sol cèntim a la reparació del rellotge de sol de la rotonda de Ribesaltes. Fora nyaps de la Catalunya Nord i de tot arreu dels Països Catalans.

Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com