Lògicament, com que en parlar de patrimoni cultural és absurd voler posar-hi fronteres territorials de la mena que siguin, a tot arreu de Catalunya s’ha lamentat l’incendi de la catedral de Notre Dame de París; ara bé, a conseqüència del Tractat dels Pirineus, les repercussions i l’impacte emocional d’aquest trist succés no han estat pas les mateixes a Perpinyà que a Girona; com sabem, resulta impossible trencar amb els àmbits nacionals francès —a la Catalunya Nord— i espanyol, al Principat, el País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent. De totes formes, no crec pas que l’incendi de Notre Dame hagi portat a una represa del nacionalisme franco-francès patrioter i xovinista perquè aquest no s’ha abandonat mai.

Carole Delga ha corregut a fer un generós donatiu d’un milió i mig d’euros per a la reconstrucció de la catedral de París; bé, deurà ser que a la regió d’Occitanie, van tan sobrats que un petit dispendi com aquest no els ve pas d’ací perquè neden en l’abundància; com és natural, sabent només que els diners de què disposen a Tolosa no són més que les engrunes que París dóna a la regió, queda clara l’absurditat de la decisió de la presidenta Delga.

D’altra banda, què podria fer l’administració pública de la Catalunya Nord amb el milió i mig d’euros que la regió ha dedicat a la reparació de Notre Dame? Millorar el traçat de la RN-116, potser? Evitar la degradació del barri de Sant Jaume de Perpinyà? Tornar a fer funcionar el tren de Perpinyà a Vilafranca de Conflent i, ja posats, construir una línia fèrria normal des de Vilafranca fins a Puigcerdà, que podria enllaçar amb Barcelona? Garantir que l’oferta de places d’ensenyament bilingüe a l’escola cobreixi la demanda que en fan les famílies, de tal manera que tothom que ho vulgui aconsegueixi ensenyament en català per als seus fills? Desballestar l’andròmina inútil aquella que és el rellotge de sol de la rotonda de Ribesaltes i reciclar-ne els materials per donar-hi un ús profitós? Millorar la dotació de l’Oficina de la Llengua Catalana? Concedir ajudes als aturats nord-catalans?

De la conservació i manteniment de Notre Dame —i, també, del Louvre, la Torre Eiffel, les Invalides, etc— que se n’encarreguin a París que, per això, és el lloc on van a parar els recursos econòmics de tot França; al capdavall, segur que els diners de la reconstrucció de Notre Dame es descomptaran de les aportacions del govern francès a les regions. És bo l’estat de conservació les catedrals d’Elna i de Perpinyà?

Ja sabem que a París no perden pas el temps en aquesta mena de foteses; que no ens vinguin doncs, amb romanços de solidaritat; per alguna raó deurà ser que una de les zones més pobres de Catalunya sigui, precisament, la Catalunya Nord.

Resulta bastant lògic i comprensible el rebuig generalitzat a l’espontània i ràpida generositat que han mostrat les principals fortunes de França envers la catedral de París; en primer lloc, no és pas cap secret que els grans magnats fan mans i mànigues per escamotejar el pagament dels seus impostos, mentre que les classes populars no poden eludir de cap manera haver de passar comptes amb el fisc fins a l’últim cèntim ja que no poden recórrer als paradisos fiscals ni tampoc a certes pràctiques d’enginyeria financera; d’altra banda, no costa gaire treure la conclusió que si hi hagués una veritable voluntat de resoldre els problemes socials, els diners necessaris per garantir la continuïtat de les pensions, la millora dels centres sanitaris i d’ensenyament o les infraestructures sortirien amb la mateixa facilitat que ho han fet els generosos i desinteressats donatius per a Notre Dame; per això, als qui necessitin sol·licitar una ajuda econòmica, em permeto aconsellar-los que es presentin a l’oficina dels serveis socials disfressats de Quasimodo o d’Esmeralda.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com