La fragata Hermione, a bord de la qual el marquès de La Fayette (1757-1834) va desembarcar a Boston el 1780 per anunciar a George Washington la tramesa de reforços francesos als independentistes americans revoltats contra la Corona britànica, no va passar mai per la Catalunya Nord, ja que, fabricada a les drassanes militars de Rochefort, el seu àmbit d’actuació sempre fou la França atlàntica; per això, l’exhibició de la seva rèplica a Portvendres és una conseqüència del Tractat dels Pirineus, ja que, fet i fet, també haurien pogut portar-la a Palamós o a Roses, que, com sabem, no estan pas gaire lluny de Portvendres, només que, a l’Empordà, la commemoració d’una glòria històrica franco-francesa hi hauria estat completament fora de lloc.

No sols col·laborà entusiàsticament amb els independentistes americans, sinó que, a més, La Fayette va ser un revolucionari que, l’11 de juliol de 1789, presentà un projecte de Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà, rebutjat per l’Assemblea Nacional, mostrà a París l’ensenya tricolor, aleshores indubtablement un símbol de lluita per la llibertat, va defensar els drets dels negres, així com propugnà l’abolició dels ordes monàstics i de la noblesa hereditària i, el 1830, va jugar un paper destacat en la nova revolució que destronà l’absolutista i reaccionari Carles X; per això, podem preguntar-nos si el suport, ara per ara incondicional, de l’Elisi i de Matignon a la repressió enfollida del govern espanyol contra els independentistes sud-catalans no ens indica que França és ben capaç de celebrar els seus herois però ignorant-ne els valors, ja que, al capdavall, sempre podem preguntar-nos què faria La Fayette avui dia si veiés com van les coses a Catalunya, on els independentistes també lluiten per una república democràtica; ací pot venir a tomb recordar que, en l’època de la guerra de la independència de l’Amèrica del Nord (1776-1783), França era una monarquia absoluta i no hi havia cap raó per pensar que algun dia pogués tenir cap altra forma de govern; si Lluís XVI va decidir donar suport als independentistes americans, uns revolucionaris republicans alçats contra el seu rei, va ser, en primer lloc, per la constant rivalitat entre França i Gran Bretanya que va donar-se al llarg de tot el segle xviii i, sobretot, per venjar la humiliació de la derrota de França en la Guerra dels Set Anys (1756-1763) a conseqüència de la qual va haver de cedir als britànics tots els seus territoris de l’Amèrica del Nord, tal com avui dia ho recorden al Quebec; evidentment, l’entesa franco-americana de 1776-1783 va ser, per a totes dues parts, una mena d’aliança contra natura en què tant els uns com els altres tenien motius més que suficients per creure que havien pactat amb el Diable. D’altra banda, la revolució que inicià La Fayette, va acabar-la Napoleó i, a l’entremig, es va haver de passar pel Terror de Robespierre; per tant, resulta molt dubtós que els valors de La Fayette estiguin, realment, en la base de la França contemporània.

Mentre la rèplica de l’Hermione era a Portvendres, el comitè de solidaritat catalana ha omplert el centre de Perpinyà amb llaços grocs per expressar el seu rebuig a la repressió espanyola; a més, s’han posicionat a favor de la defensa de les llibertats i dels drets fonamentals a Catalunya no pas Jean-Marc Pujol i el Front National, naturalment, però sí molts elegits d’esquerres com ara, entre d’altres, els alcaldes de Reiners, Sant Andreu de Sureda, Argelers de la Marenda, Sant Hipòlit de la Salanca, Millars, Toluges i Sant Feliu d’Amunt, la vicepresidenta regional Agnès Langevine, els càrrecs del consell departamental Hermeline Malherbe, Nicolas Garcia, Françoise Fiter, Ségolène Neuville així com els regidors de Perpinyà Brice Lafontaine, Michel Pinell i Annabelle Brunet; a més, el Consell Departamental es plantejarà demanar audiència al cònsol espanyol a Perpinyà per comunicar-li els seus posicionaments sobre un fet que, cada dia més, esdevé de primera actualitat en la vida política europea. Evidentment, quan diguin que el 2017 va començar una nova etapa en la història de Catalunya, no es podran referir únicament al Principat; s’obren, doncs, nous horitzons per al moviment catalanista del Nord.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.