Featured Video Play Icon

L’IEC ( institut d’estudis catalans)  va anunciar el passat 30 de març la incorporació de 5 nou membres a la secció de Filosofia i ciències socials. Els  nous membres son : Mercè Barceló, doctora en dret, i Montserrat Castelló, doctora en psicologia, com a membres numeràries, i Clara Ponsatí, doctora en economia; Perla B. Zusman, doctora en geografia humana, i Valerià Paül, doctor en geografia, com a membres corresponents.

Mercè Barceló Serramalera es va llicenciar i doctorar en dret a la Universitat de Barcelona, de la qual és catedràtica de dret constitucional des del 2006. Va fer una estada de dos anys (1986-1988) a l’Institut Max Planck de Heidelberg per a preparar la seva tesi doctoral, titulada ‘El Tribunal Constitucional Federal alemany: criteris jurisprudencials en la resolució de conflictes entre el Bund i els Länder. Com a investigadora, ha centrat la seva recerca en diversos aspectes del dret, com ara els drets fonamentals, l’organització territorial de l’estat, el sistema de fonts del dret i, en especial, el dret públic de Catalunya. Ha estat directora del Grup de Recerca d’Estudis Federals i Autonòmics (2008-2016), reconegut per la Generalitat de Catalunya com a grup de recerca consolidat, càrrec des del qual ha dirigit nombrosos projectes.. Així, ha estat lletrada del Tribunal Constitucional espanyol (1994-1998), membre de la Comissió Assessora Jurídica de la Generalitat de Catalunya (2005-2014) i de la Comissió de Control de la Iniciativa Legislativa Popular (des del 2006), entre d’altres. És autora de publicacions especialment rellevants en el camp del dret constitucional —com ara Derechos y deberes constitucionales en el Estado autonómico (1991) i Escritos sobre derechos individuales y colectivos (2015)— i codirectora de dues obres de referència en els estudis de dret: Dret públic de Catalunya (edicions de 2001, 2003 i 2011) i Manual de derecho constitucional (edicions de 2009, 2012 i 2016).

Montserrat Castelló i Badia és llicenciada en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, 1989), en la qual es doctorà l’any 1993 amb la tesi Les estratègies en el procés de composició escrita: una proposta d’ensenyament i aprenentatge del text argumentat, una de les primeres tesis en català sobre el tema de l’ensenyament i l’aprenentatge d’estratègies d’escriptura argumentada en l’ensenyament secundari. Va ser professora associada a la UAB (1994-2004), i des del 2011 és catedràtica de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna – Universitat Ramon Llull, on des del 1996 dirigeix el grup de recerca «La Construcció del Coneixement en Escenaris Socioeducatius: Concepcions, Estratègies i Condicions».

Experta en l’estudi dels processos psicològics que comporta l’activitat d’escriure, ha fet recerca sobre l’escriptura científica i acadèmica, el desenvolupament de la identitat investigadora, el sentit de la pertinència a la comunitat dels investigadors i la seva relació amb el fenomen anomenat síndrome d’esgotament professional (o burn-out), entre d’altres. Des del 2002 participa en el grup de recerca del Seminari Interuniversitari d’Investigació en Estratègies d’Aprenentatge (SINTE) de la UAB. És autora d’un bon nombre de publicacions —llibres, capítols de llibre i articles en revistes indexades—, ha participat com a ponent convidada en diversos congressos nacionals i internacionals i ha fet estades breus a universitats europees i americanes. L’any 1997 va rebre el Premi Pedagogia Rosa Sensat pel treball Instantànies. Projectes per atendre la comunitat educativa.

 

Clara Ponsatí i Obiols és llicenciada en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona (1980), va fer el màster d’economia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i es va doctorar a la Universitat de Minnesota.

És una reconeguda experta en teoria econòmica —en especial, en la teoria de jocs i en la teoria de la negociació—, el disseny d’institucions, l’elecció social, l’economia pública i l’economia de la informació, i ha fet aportacions d’especial rellevància sobre mediació i resolució de conflictes.

De la seva trajectòria dins l’àmbit acadèmic i universitari, cal destacar que ha estat, entre d’altres, professora titular de la UAB; professora de recerca i directora de l’Institut d’Anàlisi Econòmica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (2007-2012); professora visitant a la Universitat de Califòrnia (1993-1994) i a la de Toronto (2000-2001); catedràtica Príncep d’Astúries a la Universitat de Georgetown (2013-2014); directora de diverses tesis doctorals i de projectes de recerca competitius, i degana de l’Escola d’Economia i Finances de la Universitat de Saint Andrews (Escòcia), on és catedràtica d’economia des del 2015. Ha publicat nombrosos articles, alguns com a autora i d’altres com a coautora, en revistes d’àmbit internacional, com Games and Economic Behavior, Journal of the European Economic Association o Journal of Mathematical Economics, i en d’altres d’espanyoles, com Cuadernos de ICE i Spanish Economic Review. Va ocupar el càrrec de consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya des del juliol fins a l’octubre del 2017, quan el Govern de l’Estat espanyol aplicà a Catalunya l’article 155 de la Constitució espanyola. D’aleshores ençà viu exiliada, primer, a Brussel·les i, des del març de 2018, a Escòcia.

Perla B. Zusman és llicenciada en geografia per la Universitat de Buenos Aires i es va doctorar en geografia humana a la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’any 1996 va cursar a la Universitat de São Paulo un màster d’integració d’Amèrica Llatina i el 2010 va fer una estada postdoctoral, amb una beca Fulbright, a la Universitat de Dartmouth (Estats Units d’Amèrica). Ha estat investigadora del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas de Buenos Aires i actualment és vicerectora de l’Institut de Geografia de la Universitat de Buenos Aires, en el qual imparteix classes des del 2014.

Les principals àrees de recerca dels nombrosos projectes en què ha participat, sigui com a investigadora o com a directora, són la història de les tradicions geogràfiques a l’Argentina i el Brasil, la formació territorial a Argentina (del període colonial al de formació d’estat), les representacions culturals del territori i de les fronteres, i el paisatge i patrimoni a l’Argentina en temps de globalització. Considerada a escala internacional una experta de referència, ha estat convidada a impartir cursos de postgrau en universitats de diversos països europeus —Alemanya, Catalunya, Espanya i Suècia— i de Llatinoamèrica —el Brasil, Colòmbia, Mèxic i Xile. És autora de diverses publicacions especialitzades: llibres, capítols de llibre i també articles publicats en revistes de referència, argentines i internacionals. Durant el període en què va viure a Catalunya (1997-2006), va estar vinculada a diverses universitats catalanes i també a la Societat Catalana de Geografia.

Valerià Paül i Carril es va llicenciar a la Universitat de Barcelona, i va rebre el primer premi nacional de fi de carrera, atorgat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, i el premi extraordinari de llicenciatura. L’any 2006 es doctorà en geografia, també a la Universitat de Barcelona, amb el premi extraordinari de doctorat i qualificació cum laude per la seva tesi doctoral, titulada L’ordenació dels espais agraris metropolitans. Plans, gestió i conflictes territorials a la regió de Barcelona.

Va ser professor associat a la Universitat d’Austràlia Occidental el 2014. El 2009 entrà com a investigador postdoctoral a la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), on és professor del Departament de Geografia des de finals del 2014. Les seves línies de recerca principals són l’ordenació i la gestió de territoris, en especial dels espais oberts i sobretot dels espais naturals protegits en àmbits de muntanya i en àrees de baixes densitats, com ara les regions frontereres entre Galícia i Portugal.

Ha col·laborat amb l’Observatori del Paisatge de Catalunya —en la confecció del mapa dels paisatges de Catalunya— i amb l’Institut d’Estudis Territorials, així com en una quinzena de projectes d’investigació competitius, com ara el programa d’investigació territorial ESPON, finançat per la Unió Europea i liderat per la USC, en el qual ocupà el càrrec de director de projecte (2011-2013), i ha fet nou estades formals d’investigació en universitats d’Europa, Amèrica Llatina, Austràlia i Àfrica. Des del 2018 dirigeix el Centre d’Estudis Euroregionals, una fundació que aplega diverses universitats gallegues i portugueses.

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.