El Ple de l’IEC celebrat el passat dijous, ha ratificat la Gramàtica de la llengua catalana. Es tracta de la primera gramàtica institucional de l’Institut d’Estudis Catalans i com a tal té caràcter normatiu. La Gramàtica, que arribarà a les llibreries el 23 de novembre, «és una obra de molta profunditat i fruit d’una rica participació d’experts», que «respon als canvis que la llengua, un element molt viu, ha anat experimentant al cap del temps», ha declarat aquest vespre Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica i de la Comissió de Gramàtica. Fins ara, l’obra de referència normativa havia estat la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, publicada per l’IEC el 1918.

La Gramàtica presenta la norma a partir de la descripció actualitzada del català i dels seus usos i varietats, i recull la pluralitat de tots els parlars i en subratlla els trets compartits. Presenta els fets gramaticals pertanyents a la llengua, els classifica, n’explica les propietats, en dóna els casos més generals i els exemplifica. El text explicita si una variant pertany a uns determinats parlars o registres, si el fet és més propi de la llengua oral o de l’escrita, si té més o menys tradició o és més o menys recent, o si presenta restriccions gramaticals, entre altres qüestions.

La modificació més destacada és la reducció dràstica dels accents diacrítics. La llista de paraules amb accent diacrític que ‘sobreviuran’ a la mesura n’inclou catorze, en general les més emprades (com ara la forma verbal és i l’adverbi més), per bé que s’eliminarà algun accent que sembla útil per a diferenciar dos mots de la mateixa categoria (com ara vénen, del verb venir, que fins ara s’accentuava per a no confondre’s amb venen, del verb vendre). En el cas del verb ésser (o ser), s’hi manté l’accent de les formes és i són i, en canvi, s’hi elimina el de sóc.

  • En les condicions d’aplicació, la nova norma preveu que si l’usuari considera que un binomi pot donar lloc a ambigüitat, mantingui un diacrític eliminat (o fins i tot en creï de nous). Podria ésser el cas de venen-vénen o el de moc-móc que, en els parlars insulars, corresponen a la primera persona dels verbs moure i mocar, respectivament.

Altres canvis :

Es passa a escriure dues erres en certes paraules que fins ara en duien una, com ara: arrítmia, erradicar, otorrinolaringòleg…

Es rectifica la norma sobre el guionet en mots derivats i composts, en casos determinats. Per exemple, s’escriurà exdirector, però ex-director general. Així mateix, es restaura el guionet davant cometes (ex-«hippy»), en mots homògrafs (ex-pres) o en formes detonants (ex-exiliat). En canvi, s’elimina el guionet de mots i expressions com ara a cuitacorrents i sucamulla.

Es regula l’ortografia de formes baleàriques acabades amb síl·laba accentuada, com ara anomèn, disfrès, desembós, i s’accepta l’escriptura amb accent tancat de mots valencians com ara café, francés i admés.

—Finalment, se suprimeix la dièresi dels derivats cultes terminats en -al, com ara laical i trapezoidal.

En aquest Comunicat trobareu tots canvis  d’aquesta gramàtica, amb la seua explicació.