En la meva darrera crònica, vaig presentar Rassemblement National com un irreductible adversari de la recuperació del català; tanmateix, un bon amic que em serveix de guia i d’orientació en els afers de la Catalunya Nord va observar-me que, a la part dels antics Comtats de Rosselló i Cerdanya que, avui dia, alguns anomenen Pays Catalan, els republicans han fet molt més de mal al català que no pas l’extrema dreta; per començar, em recordava: el polític i escriptor provençal Charles Maurras (1868-1952), com sabem un dels principals teòrics de l’Action Française, empresonat, a més, després de la II Guerra Mundial per la seva col·laboració amb el Règim de Vichy, tenia una sensibilitat regionalista que va manifestar en les composicions poètiques que féu en occità, és a dir, en la que veritablement era la seva llengua, i en la seva adhesió al felibrisme, el moviment literari provençal iniciat per Frederic Mistral (1830-1914);

D’altra banda, continuava explicant-me, fou el govern del mariscal Pétain el que va introduir l’estudi del català a l’escola francesa, i potser d’ací deu venir que Jean-Marie Le-Pen fos l’únic candidat que pronunciava algun mot en la llengua local. No vaig tenir en compte el seu avís, i ara m’he trobat que, amb la carta que ha adreçat al ministre de l’educació nacional —evidentment, a França, l’educació o és nacional o no és educació—, blasmant-ne la decisió de suspendre el CAPES de català i demanant-li que, de cara a l’any que ve, garanteixi almenys un nou lloc de professor de català, Louis Aliot ha donat la raó al meu amic; qui m’ho havia de dir, doncs, que un dia em pogués semblar bé una cosa feta pel cap visible del Rassemblement National a la Catalunya Nord. Evidentment, ara només em queda esperar que Francis Daspe, alt responsable de La France insoumise en terres catalanes sobretot en matèria d’educació, protesti també contra la supressió del CAPES de català, una cosa que em sorprendria molt en un jacobí radical nostàlgic de la República de l’Any ii —és a dir, dels temps en què Robespierre no es cansava de fer anar la guillotina— molt donat a combinar un nacionalisme franco-francès exaltat amb un discurs republicà i progressista, igual com en el seu moment ho feia l’Abbé Grégoire.

Assumeixo tots i cadascun dels arguments que Louis Aliot exposa en la seva carta al ministre d’educació nacional; el CAPES de català portava ja vint-i-set anys en funcionament, amb tota normalitat i sense cap problema, i ara, tot d’un plegat, el ministeri ha decidit suprimir-lo, amb la qual cosa tres estudiants del MEEF de la Universitat de Perpinyà s’han trobat que tots els seus esforços per preparar-se per al CAPES del 2020 han estat en va, simplement, perquè el senyor ministre ha decidit no convocar-lo; a més, aquesta mesura resulta bastant incomprensible tenint en compte l’increment que s’ha donat darrerament a la Catalunya Nord de l’ús i estudi del català, una llengua, segons Aliot, útil per comerciar i relacionar-se amb els veïns de l’altra banda de la frontera, la qual, com podem veure, no pretén pas tancar a pany i forrellat; es demana també el futur candidat a l’alcaldia de Perpinyà si potser l’europeisme del govern Macron deixa de banda les llengües regionals, i això que ja coneixem el rebuig a la Unió Europea per part de Marine Le-Pen; a part de tot això, Aliot es fa ressò de la gran demanda d’ensenyament en català que plantegen els pares de molts alumnes de l’escola francesa a la Catalunya Nord, la qual, com és de domini públic, no queda mai satisfeta perquè els (ir)responsables d’educació no creen les places necessàries per a professors d’ensenyament bilingüe. Al final, acaba la seva carta recordant que Perpinyà està a només dues hores de tren de Barcelona com també demanant al ministre que posi fi immediatament a la situació del tot il·lògica que ha provocat amb la supressió del CAPES de català.

Ara bé, per evitar malentesos, ja aviso que el proper mes de març faré propaganda del candidat que s’enfronti a Aliot en la segona volta de les municipals de Perpinyà; evidentment, el meu total acord amb la carta que ha enviat al ministre d’educació protestant contra la supressió del CAPES no em poden fer oblidar que Rassemblement National és un partit de l’extrema dreta racista, xenòfoba i reaccionària, com també que, ara fa uns quants anys, dins del consell municipal de Perpinyà, Aliot era un dels que s’hi mostrava més contrari a l’ús del català als plens. Tal com estan les coses, doncs, espero que el rival d’Aliot per a l’alcaldia de Perpinyà sigui Romain Grau; no acostumo a aprovar l’actuació política de la formació Oui au Pays Catalan, integrada en la seva candidatura, però si han aconseguit que Grau acceptés fer un vídeo parlant en català, no em queda més opció que felicitar-los; tant de bo, malgrat les seves ambicions parisenques, Romain Grau acabi sent un segon Joan Pau Alduy.

Per cert, ha fet cap gestió Grau en el tema de la supressió del CAPES de català?

Xavier Deulonder i Camins
* NDLR: Com es pot endevinar, aquest text va ser escrit i l’hem rebut ABANS l’anunci feta/filtrada pel R. Grau.