Avui dimecres, l’acte central de la UCE estarà dedicat a recordar a Teresa Rebull  i Ovidi Montllor .  L’acte es fa a les 12h i participaran Ferran Mascarell (conseller de cultura, GdC), Feliu Ventura, Miquela Valls, Joaquim Vilarnau i Ramon Gual i Batlle.  Com sabeu, Teresa Rebull residia des de feia anys a Banyuls de la Marenda, i va traspassar el passat 15 d’abril.

A les 17h també es farà un acte de record a Joaquin Molas ‘En la mort de Joaquim Molas: literatura i cànon’amb Josep Murgades (catedràtic de literatura catalana a la Universitat de Barcelona), Josefina Salord (coordinadora científica de l’Institut Menorquí d’Estudis), Victorià G. Labrado (escriptor) i, com a moderadora, Miquela Valls (IEC).

Al Fòrum obert, les activitats comencen a les 16h amb:

– ‘La Costa Rica Catalana’ per Josep M Armengol (president de la Fundación Armengol del Patrimonio Cultural de Costa Rica. Una presentació del treball de la Fundación Armengol del Patrimonio Cultural de Costa Rica sobre la tasca de l’entitat en la recuperació de la memòria històrica de l’emigració catalana des de 1860 fins als nostres dies, amb un repàs de la influència catalana a aquesta república de l’Amèrica Central. Una relació que testimonien, per exemple, l’obra que els arquitectes catalans han erigit al país o fets com que una de les colònies més nombroses a Costa Rica sigui la catalana o que la presidència del país hagi estat ostentada per un catalans -el pensador i humanista José Figueres Ferrer i el seu fill José María Figueres Olsen.

– A la mateixa hora, hi haurà una taula rodona, per parlar de ‘Mitjans d’un nou país’ amb Esteve Vall (editor de La Clau), Tomeu Martí (editor de DBalears), Moisès Vizcaino (editor de LaVeuPV) i Joan Puig (editor de Directe!cat). Som un conjunt de mitjans digitals, cadascun des del seu territori que volem explicar la realitat, La Clau a la Catalunya Nord, La Veu al País Valencia, el DBalears a les Illes i el directe!cat al Principat, cobrint l’espai dels territoris de parla catalana.
Son projectes col·laboratius i a la vegada independents que volen assentar-se en el món dels mitjans de comunicació de proximitat, cada mitjà amb les seves particularitats explicant la realitat actual de cada territori.
Els 4 mitjans tenim quasi 600.000 visites úniques i més de 2 milions de pagines vistes al mes amb una consolidació constant com a mitjans de referència a cadascun del territoris, amb una voluntat de trobar més possibilitats de col·laboració respectant la independència de tots ells.

– A les 17h és farà la Presentació del llibre ‘osep Pijoan. La vida errant d’un català universal’ de Pere Maragall i Pol Pijoan;    per Pere Maragall, coautor de l’obra, i Jordi Sales (Universitat de Barcelona). Pol Pijoan i Pere Maragall ens presenten el resultat d’una recerca molt llarga sobre el periple vital d’un dels estudiosos i intel·lectua’ls catalans més importants i més desconeguts del segle XX. A través del retrat que en féu Josep Pla, podíem intuir el relleu d’aquest ‘homenot’. Però, certament, era un gran desconegut. Només es tenia notícia més o menys precisa de l’etapa de fundació de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’enfrontament amb Josep Puig i Cadafaclh i de l’amistat amb el poeta Joan Maragall. Un cop partit cap a Roma amb Teresa Mestre, pràcticament se’n perdia el rastre. Se sabia que havia viscut a Itàlia, Suïssa, Canadà, els Estats Units i que esporàdicament havia tornat a Catalunya.
Amb aquest volum s’ha pogut reconstruir les anades i vingudes, els canvis de domicili, els encàrrecs editorials, els projectes reeixits d’aquest estudiós barceloní, que sempre fou incòmode i polèmic. A Josep Pijoan, home d’absoluta confiança d’Enric Prat de la Riba, Catalunya se li féu petita, Espanya tampoc no el pogué seguir, les universitats nord-americanes no entengueren la seva metodologia innovadora i la Societat de Nacions no tingué capacitat d’assumir una seva contraproposta.
Sigui com sigui, aquest gran historiador de l’art i divulgador de primer ordre, a qui devem el descobriment de les pintures murals romàniques al Pirineu, entre moltes altres coses (fou un dels fundadors de l’Institut d’Estudis Catalans), engrandí la nostra cultura i dugué sempre Catalunya al cor, tot i la incomprensió de què fou objecte.

– Per acabar, i també a les 17h ’75è aniversari de l’assassinat del President Companys. Polítiques de memòria històrica a la República Catalana’;    per Pep Cruanyes (coordinador de la Comissió de la Dignitat) i Roger Herèdia i Jornet (impulsor del Banc d’ADN dels familiars de desapareguts a la Guerra Civil) : La Comissió de la Dignitat planteja un debat sobre quina hauria de ser la política de memòria de la República Catalana i les qüestions pendents en aquest àmbit que ha denunciat l’ONU en el seu darrer informe, en què requereix a l’Estat Espanyol que obri processos pels Crims Contra la Humanitat comesos pel franquisme, l’anul·lació dels processos polítics -entre els que hi ha el de Lluís Companys-, l’obertura de foses i recerca de desapareguts i la restitució de les víctimes d’abusos, confiscacions de béns i diners o documents incautats -com els papers de Salamanca.