Per desgràcia, el memorial de greuges que un espectador nord-català normal i corrent pot presentar als responsables de TV3 i de la resta de mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) és més llarg que un dia sense pa. Si d’una cosa cal estar segurs, doncs, és que després dels subtítols que es van posar a les paraules que Claudi Ferrer, l’alcalde de Prats de Molló (Vallespir), va dir en un català del tot correcte i comprensible mentre feia de mitjancer entre els CDR del Principat i la policia francesa en els talls de l’autopista a la Jonquera i el Pertús, vindran d’altres mostres de la ignorància de la ignorància i, fins i tot, menyspreu de la Catalunya Nord per part de TV3 i de la CCRTV.

En primer lloc, no és lògic subtitular les persones que surten en imatge parlant en francès però no fer igual amb les que hi apareixen expressant-se en castellà; per més que a la CCRTV vulguin fer veure que no ho saben, no és pas cert que el castellà sigui una llengua que a tot arreu de Catalunya l’entengui tothom, tal com pot comprovar-ho qui faci una estada, ni que sigui només d’unes quantes hores, al Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir o, fins i tot, en una determinada part de la Cerdanya; imaginem-nos, doncs, per un moment, una televisió catalana on se subtitulessin o traduïssin les declaracions en castellà però no es fes igual amb les declaracions en francès.

Tant el castellà com el francès són llengües que, òbviament en detriment del català i a conseqüència de la repressió i persecució exercida per uns estats del tot hostils a la catalanitat, han aconseguit arrelar a Catalunya; el castellà al Principat i el francès a la Catalunya Nord; per tant, les concessions que es facin a una d’aquestes dues llengües s’han de fer també a l’altra; així doncs, si a TV3 o a Catalunya Ràdio informen sobre literats del Principat que escriuen habitualment en castellà com ara Javier Cercas o Eduardo Mendoza, també s’hi hauria de parlar d’escriptors nord-catalans d’expressió francesa com ara René Grandó o Dominique Bona. El principi que ser catalanista no és pas un requisit necessari i imprescindible per ser reconegut com a català, cal aplicar-lo igualment, i fins a les darreres conseqüències, a tot Catalunya, tant al Principat com a la Catalunya Nord.

Més enllà de la qüestió lingüística, caldria demanar que el Telenotícies Comarques recollís també notícies de la Catalunya Nord; al capdavall, els fets i gent del Ripollès són tan interessants com els del Conflent, i no té sentit emetre un espai informatiu que, per una simple raó geogràfica, exclogui una part important de la potencial audiència de TV3. D’altra banda, s’haurien de fer acomiadaments cada vegada que en mitjans de la CCRTV se sentissin despropòsits com ara dir que anar de la Jonquera (Alt Empordà) al Pertús (Vallespir) signifiqui “passar la frontera de la banda catalana a la francesa”, situar poblacions de la Catalunya Nord a França o, pitjor encara, explicar, amb tota la naturalitat del món, que si una colla castellera del Principat ha fet una actuació a Perpinyà això és que se n’ha anat a l’estranger, com també hauria de quedar clar que si els serveis meteorològics anuncien fortes ventades als dos extrems del país, aquests dos extrems són el Montsià i el Rosselló; evidentment, caldria demanar-se com és que els espectadors de TV3 saben qui és Fernando Alonso però ignoren qui és Martin Fourcade. Com és natural, si, per les raons que ja ens podem figurar, a la CCRTV consideren ineludible el marc informatiu espanyol, llavors hauran d’incorporar-hi també el marc informatiu francès, perquè a Catalunya hi ha força gent per a la qual “l’Estat” no és pas Espanya sinó França.

Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com