Clotilde Ripoull comença l’exposició del seu programa electoral, on proposa tot un seguit de mesures per canviar Perpinyà i fer-ne una ciutat rica i pròspera, afirmant que aquesta no és pas una vila com les altres perquè fou la capital del Regne de Mallorques; aleshores, explica, era una ciutat puixant gràcies al comerç, els negocis, l’agricultura i la menestralia, mentre que en l’actualitat no sembla saber aprofitar la seva situació fronterera i, per això, s’hi dóna una trista situació d’atur endèmic —dels més alts tant de França com de Catalunya hi podríem afegir—, el centre pateix una important degradació igual com molts barris que semblen oblidats i, a més, s’hi pateixen greus problemes d’inseguretat ciutadana. Ben mirat, dinamitzar una ciutat situada a la perifèria no pas de França sinó del desert francès mateix ja ho és un repte titànic, que no sembla pas assolible amb la simple apel·lació als valors d’igualtat, honestedat i confiança; evidentment, com Ripoull molt bé deu saber, en els bons temps del Regne de Mallorques, Perpinyà no estava pas dins de França i, després de la fi de la monarquia mallorquina, com a capital dels Comtats de Rosselló i Cerdanya, esdevingué la segona ciutat en importància de Catalunya, capaç, fins i tot, d’enfrontar-se a Barcelona, condició que perdé, precisament, arran del Tractat dels Pirineus de 1659; així doncs, en el quadre de factors que impulsaven la prosperitat de la Perpinyà medieval, se n’ha deixat de mencionar un de molt important.

Evidentment, jo sóc dels que creuen que Perpinyà només aconseguirà treure profit de la seva situació fronterera el dia que la frontera amb França passi pel massís de les Corberes, és a dir, torni al lloc on la van deixar Jaume I d’Aragó i Lluís IX de França al Tractat de Corbeil de 1258 perquè, si no, per més voluntarisme i energia que s’hi posi, el centralisme parisenc franco-francès és un obstacle insuperable. Per cert, quan diu que Perpinyà no és pas una vila com les altres, quin marc territorial té en ment, el de Montpeller, Narbona, Carcassona, Nimes i Tolosa o bé el de Figueres, Girona, Lleida, Barcelona, Tarragona i Tortosa?

Segurament com a concessió al suport que Unitat Catalana dóna a la seva candidatura, al programa de Clotilde Ripoull hi surt un breu paràgraf escrit en català el qual, però, fa el mateix efecte de gota d’aigua dins del mar que fa la crònica en català que publica l’Indépendant cada diumenge i prou; precisament, el català era la llengua oficial del Regne de Mallorques i encara és oficial als antics dominis insulars de l’antiga monarquia mallorquina, igual com al Principat de Catalunya i al País Valencià. Pensa Clotilde Ripoull fer seves les quinze mesures que l’APLEC proposa per fomentar l’aprenentatge i recuperació del català?

Si, a l’Edat Mitjana, Perpinyà era una ciutat important per la seva condició de capital del Regne de Mallorques, ara se li presenta l’oportunitat d’esdevenir la capital de la Catalunya republicana, resistent a la repressió espanyola contra el moviment independentista sud-català; per això, em permeto aconsellar a Clotilde Ripoull que es deixi veure en els actes que, el proper mes de febrer, farà el president Carles Puigdemont a Perpinyà, convidat per la delegació a la Catalunya Nord del Consell per a la República; ara per ara, la col·laboració de Perpinyà amb l’emancipació nacional de la Catalunya Sud l’està monopolitzant Jean-Marc Pujol que ja ha anunciat que Perpinyà es bolcarà amb Puigdemont. Què farà aleshores Ripoull, quan Perpinyà torni a sortir al mapa de Catalunya? A més, entre les mesures del seu programa electoral, no hi ha pas la de signar el manifest que han firmat molts alcaldes nord-catalans en defensa de la democràcia i els drets humans al Principat, negligits per la fúria repressiva espanyola.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com