Em sembla molt bé que, per al proper dissabte dia 10, hi hagi convocada a Perpinyà una manifestació a favor de la denominació Occitanie-Pays Catalan per a la nova regió de Tolosa, i desitjo que sigui un èxit de participació igual com el 2005 va ser-ho la manifestació contra la Septimanie de Georges Frêche, però tot això no té pas cap mena de sentit si no anem més enllà perquè el que s’està demanant ara és ben poca cosa.

No ens hem de conformar pas amb un petit canvi en el nom de la regió on a París s’ha decidit, sense consultar els catalans, incloure la Catalunya Nord; la manifestació del dia 10 cal enfocar-la, doncs, com una primera etapa en el camí cap a una regió catalana pròpia amb capital a Perpinyà. Si, realment, al sud de les Corberes hi ha una terra amb una identitat pròpia, per què hem d’acceptar la formació d’una regió administrativa amb la Catalunya Nord i el Llenguadoc, el territori que abasta la nova regió de Tolosa, independentment del nom que se li posi? Naturalment, ja ho hem vist en el cas de Còrsega, França no accepta que dins del seu territori hi hagi cap identitat que no sigui la nacional franco-francesa, i, per això, el camí cap a la regió catalana serà llarg i difícil, però emprenent-lo tindrem l’ocasió de demostrar als nostres conciutadans que França es dedica a negar —i a destruir— la nostra identitat, mentre que si ens donem per satisfets amb el canvi d’Occitanie per Occitanie-Pays Catalan, a París tindran raons de sobres per considerar que som una colla de folklòrics als quals es pot fer contents amb qualsevol fotesa.

D’altra banda, hi ha la qüestió del nom Pays Catalan que ara sembla haver-se posat de moda. Algú s’imagina que al Sud hom usés, amb tota normalitat, la denominació Región catalana? Doncs aquest és el significat que té Pays Catalan, un nom triat només perquè els francesos troben inacceptable el de Catalunya Nord; al capdavall, si ara ja fa més de quaranta anys, quan es va decidir bandejar l’ús tradicional fins aleshores de “Rosselló” per designar el conjunt de la zona francesa de Catalunya, es va optar per “Catalunya Nord” mentre que ningú no va proposar el de “País Català”, per alguna raó deuria ser, oi? Com ja vaig dir ara fa unes setmanes, el bressol del Pays Catalan no és ni Rià (Conflent) ni cap altre lloc de Catalunya, sinó l’illa dels Faisans, on el 1659 es va signar el Tractat dels Pirineus, sense el qual, avui dia, no hi hauria pas cap Pays Catalan.

Acceptem, doncs, Occitanie-Pays Catalan només com a mal menor perquè pitjor seria encara Occitanie, però veiem-hi només un punt de partida per arribar no pas al Pays Catalan sinó a la Catalunya Nord. I si el nom de la regió de Tolosa acabés sent Pyrénées Méditerranée tampoc no s’hi perdria res i no seria tan problemàtica com Occitanie; evidentment, a nosaltres el que ens interessa és aconseguir disposar d’una administració regional a Perpinyà independent de Tolosa o d’on sigui.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com