Segons el sondeig publicat ara fa uns dies per l’Indépendant, en les properes eleccions municipals, a celebrar el 2020, a Perpinyà, Louis Alliot, tot i que amb un percentatge inferior a l’obtingut el 2014, guanyaria de nou la primera volta. Continua havent-hi, doncs, molta —massa— gent receptiva al discurs de Rassemblement National (RN), on, com sabem, la demagògia, la xenofòbia i el populisme s’amaneixen amb l’exaltació pel broc gros del nacionalisme franco-francès, perquè, òbviament, un dels fonaments de la ultradreta hexagonal és que l’antic discurs de la grandeur, tan usat en el seu dia per Charles de Gaulle, resulta del tot incompatible amb la pertinença a la Unió Europea. Ja m’ho figuro que Alliot no guanyarà les eleccions perquè, en la segona volta, totes les forces democràtiques donaran suport al seu adversari, però, és clar, com tots sabem, el 2014, Jean-Marc Pujol va sortir reelegit no pas perquè la gent aprovés la seva gestió sinó, només, perquè l’alternativa —Alliot— encara era pitjor; d’altra banda, no cal dir que si, per mala sort, Alliot esdevingués alcalde, llavors tindríem un ajuntament de Perpinyà del tot còmplice amb la repressió espanyola contra l’independentisme català.

L’actual alcalde Jean-Marc Pujol quedaria segon en la primera volta amb un 16% dels vots; com que un 77% dels enquestats han censurat l’actuació al capdavant del municipi, això deu indicar que, excepte per als seguidors del RN, poc interès desperten els altres candidats ja que, vista la valoració que se’n fa, les perspectives de Pujol haurien de ser tan magres com les de François Hollande en les darreres presidencials; malament rai, però, si una retirada de Jean-Marc Pujol deixés Olivier Amiel al capdavant de la candidatura, perquè no sembla tenir una actitud gaire positiva envers el catalanisme. Romain Grau quedaria empatat amb Pujol; si pretengués reprendre l’actuació catalanista que, en el seu moment, va menar Joan Pau Alduy, podria ser una opció interessant, però millor no fer-se gaires il·lusions perquè sembla tenir molts interessos i ambicions a París. La centrista Clotilde Ripoull té moltes possibilitats per assolir el 10% necessari per poder passar a la segona volta; per cert, se’n coneix cap opinió sobre el catalanisme, l’ensenyament del català o sobre la situació política del Sud?

Ségolène Neuville obtindria un 12%, mentre que Agnès Langevine (EELV) no aconseguiria passar la barrera del 10% dels vots; després de l’experiència del govern Hollande-Valls, potser Neuville hauria de començar per explicar-nos què volen dir socialisme i esquerra; de totes maneres, les seves perspectives semblen millors que les de Jacques Cresta el 2014. La France Insoumise no passaria del 5%; encara no sabem pas qui serà el seu candidat, però si fos el jacobí Francis Daspe, amb un nacionalisme franco-francès del tot comparable al de Louis Alliot, ja ens aniria bé que la formació de Jean-Luc Mélenchon fracassés estrepitosament; si a Daspe se li acudís d’escarnir algú en públic per parlar el francès amb un accent català massa marcat, no me’n sorprendria gens; d’altra banda, quan fa les seves evocacions èpiques i patriòtiques de la guerra revolucionària de l’any ii, ja ho sap que, el 1793, a la Catalunya Nord la majoria de la gent va desertar per no servir en l’exèrcit o, fins i tot, va col·laborar amb els invasors espanyols perquè els veia com uns llibertadors?

Evidentment, les conclusions d’aquest sondeig no conviden gaire a l’optimisme perquè sembla encara força llunyà el dia que, en unes eleccions municipals a Perpinyà, una candidatura catalanista pugui disposar de possibilitats de passar a la segona volta i esdevenir un element decisiu en la formació del nou govern municipal; ara per ara, doncs, si França té un problema és a Còrsega però no pas a la Catalunya Nord. Les expectatives electorals de Louis Alliot a Perpinyà són com si en algun municipi del Principat tinguessin opcions de guanyar el PP o Ciutadans; la comparació amb Vox, no m’atreveixo a fer-la perquè, ni tan sols en els temps de Jean-Marie Le-Pen, el Front National va arribar mai al nivell de ximpleria esbojarrada de la formació ultradretana espanyola.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com