• Que a Catalunya s’estan seguint dues dinàmiques diferents segons ens situem a la zona espanyola o a la francesa ens ho demostra l’evolució de CDC, que al Principat s’ha convertit en el Partit Demòcrata Català (PDC), amb un clar compromís independentista, mentre que a la Catalunya Nord, ha donat origen a Oui au Pays Catalan (OPC), una formació política amb uns objectius força diferents dels del PDC.
  • No em sembla pas malament que s’usi el francès per fer propaganda catalanista, malgrat el contrasentit que, en teoria, això significa, perquè la situació lingüística de la Catalunya Nord és la que és. Albert Saisset (1842-1894), àlies Un Tal, era una persona amb una mentalitat completament franco-francesa però les seves Catalanades no les va escriure pas en francès perquè, en aquells temps, aquesta era una llengua que la majoria dels nord-catalans no entenia; avui dia, però, podem estar segurs que Un Tal no hauria escrit pas en català les seves històries d’humor costumista local i no ens ha de costar gaire d’entendre’n la raó.

    Tanmateix, la idea dels impulsors de l’OPC d’usar exclusivament el francès, com ho feia la CDC nord-catalana en els seus darrers temps, em sembla de truc a l’embut o, si més no, impròpia d’un partit catalanista, per al qual la recuperació i normalització del català ha de ser un objectiu primordial.

    • Per què la Catalunya Nord no ha de formar part de la regió d’Occitanie?

    Segons moltes de les persones que es van manifestar el passat 10 de setembre a Perpinyà, la Catalunya Nord té una llengua, una cultura i una identitat diferent de l’occitana, però, és clar, quina mena de sentit pot tenir aquesta afirmació si, precisament, es renuncia a la llengua? Si ERC, UC o l’ANC editen un manifest o pamflet en versió bilingüe és perquè, amb molt de fonament, temen que hi hagi molts nord-catalans que els resulti difícil llegir en català;           ara bé, per més que, a la pràctica, la versió més útil sigui la francesa, la versió catalana serveix per recordar quina és la llengua del país i que, sobretot, per mostrar que no es tracta pas d’una mena de patois inútil per a l’expressió formal. D’altra banda, sí que és cert que a Euskadi, els partits nacionalistes usen molt sovint el castellà o el francès, però hem de tenir en compte que, per a una persona que tingui com a base una d’aquestes dues llengües, l’euskera resulta del tot inintel·ligible si no és que el sàpiga, mentre que, en canvi, aquest problema no el tenim pas amb el català; òbviament, a tots ens resulta inconcebible que una persona de llengua francesa pugui considerar que si llegeix un text en català realment no hi entén res de res.

    Per posar només un exemple, al Casal del Conflent s’hi apunta molta gent que no sap parlar en català però sempre es procura que participar en les activitats d’aquesta entitat sigui una manera d’aprendre la llengua; passarà això també amb els que s’afiliïn a l’OPC? Dissortadament, el dubte és raonable.

    Jordi Vera, el màxim impulsor de l’OPC, va deixar clar que el seu partit no pretén pas vincular-se al procés sobiranista del Principat perquè “Allò que li donarà èxit serà el fet de ser percebut com una cosa pròpia dels nord-catalans”; que potser interessar-se per què passa a la resta de Catalunya és una cosa impròpia dels nord-catalans?  Que no acostuma a tenir repercussions a la Catalunya Nord la situació del Principat? De què es tracta ací, de tornar al vell esquema que a Cervera de la Marenda són catalans però a Portbou no perquè catalans només ho són els originaris del departament de Pyrénées Orientales? És català un natural de Terrassa com Vera, o bé només ho és perquè en el seu moment va adquirir la nacionalitat francesa? Subscriu OPC la reivindicació que, quan es constitueixi, la nova República Catalana reconegui la nacionalitat a tots els nord-catalans? Si Vera sol·licités la nacionalitat catalana, què argumentaria, que va néixer a Terrassa o bé que tota la seva vida ha viscut a Catalunya? Aquesta actitud de tancament respecte de la resta de Catalunya, la mantindrà també OPC respecte de la resta de França?

    Naturalment, tothom té dret a proposar i defensar els projectes polítics que vulgui, però a mi em resulta una mica difícil considerar OPC un partit vinculat al moviment catalanista igual com ho són ERC i UC. Al capdavall, quina diferència hi pot haver entre els posicionaments nacionals d’OPC i els dels partits francesos? OPC promet demanar la constitució d’una regió catalana amb capital a Perpinyà; és l’únic punt de coincidència que té amb el catalanisme, i, com és obvi, tothom que faci costat a una reivindicació catalanista és benvingut. Per cert, no seria més lògic que el referent nord-català del PDC fos UC en comptes d’OPC? Si més no, UC ha participat en els actes de l’homenatge al president Companys a la Catalunya Nord.

    Xavier Deulonder i Camins

    deulonder@hotmail.com

    NDLR: Per evitar malentesos precisem: Els subratllats i apartats, no són de l’autor sinó, com sempre, responsabilitat de la presentació gràfica (PAO) escollida per la redacció-publicació nostra (nord-catalana).

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.