No sé pas quanta gent hi haurà parat atenció, però, tal com es va poder llegir a ‘le journal d’ici’, des del passat 18 de maig, el departament dels Pyrénées Orientales té un nou prefecte. No sabem pas per què l’han enviat ací ni per què l’han enviat ací ni per què s’ha rellevat la seva antecessora, perquè, com sempre, en el món hexagonal hi ha certes coses que les autoritats competents decideixen a porta tancada i, sobretot, sense preguntar res a ningú.

Quan vaig llegir La Pesta d’Albert Camus, un detall que em va cridar l’atenció fou que, un cop a Orà s’hi havia declarat l’epidèmia, l’autoritat que prenia les decisions per enfrontar-s’hi no era pas l’alcalde ni tampoc el president del consell general del departament, sinó el prefecte. No costa pas gaire entendre-ho; en un país com França, on es parteix de la base que de centre de decisió només n’hi ha d’haver un, és lògic que en cada territori qui hagi de resoldre els problemes que hi sorgeixin no siguin pas els elegits locals, les competències i pressupostos dels quals són irrisoris, sinó algú enviat des de París, sense cap vincle amb el territori en qüestió.

  • De fet, els prefectes són l’equivalent del que a Espanya, abans, eren els governadors civils de les províncies, però, malgrat tot hi ha un especial detall franco-francès: encara que no se’ls consideri pas militars, els prefectes vesteixen d’uniforme, cosa que a Espanya els governadors civils no van fer mai, ni tan sols en temps del franquisme.

El nou prefecte, que, per si a algú li interessa, es diu Philippe Vignes, va començar el seu mandat amb la cerimònia de dipositar una ofrena als monument als morts, que, en opinió meva, no s’hauria de dir pas Morts pour la France sinó Morts par la France perquè va ser el govern francès el qui va obligar molts joves a anar a patir l’infern de les trinxeres; sort doncs que la guerra de 1914-1918 va ser una autèntica carnisseria perquè si no, no hi hauria pas monument davant del qual fer la comèdia patriòtica franco-francesa d’honorar com a herois els que, en realitat, no van ser altra cosa que víctimes.

  • Després, en roda de premsa, va explicar els seus projectes sobre les diferents àrees en les quals els elegits locals no hi tenen pas res a fer: defensa de la frontera, cossos de seguretat, atur —i, ací, de feina, en tindrà i molta com ja sabem—, establiments comercials al centre de Perpinyà —quina necessitat deu haver-hi, doncs, d’elegir un alcalde i uns regidors si d’aquestes coses ja en té cura Monsieur le Préfet?— seguretat viària, manifestacions o ús dels espais públics.

Quant a la identitat catalana, ha dit que s’hi mostra favorable, en el ben entès, és clar, que la République est une et indivisible, cosa que en les escoles de funcionaris on es formen els futurs prefectes deu ser una matèria de primer curs; d’altra banda, sembla ser que la identitat catalana és una cosa que només la relaciona amb el rugbi. El nou prefecte diu que en aquest departament li agradaria trobar un ambient de diàleg, i a mi m’agradaria que, durant els temps que les instàncies superiors hagin decidit que s’ha d’estar a la Catalunya Nord, passi tan desapercebut com sigui possible, perquè amb un prefecte estrella com Bernard Bonnet ja em vam tenir ben bé prou.

  • Si França fos un desordre federal com, entre d’altres, ho són Alemanya, el Canadà, els EUA, Suïssa, no hi hauria prefectes perquè de resoldre els problemes se n’ocuparien els elegits de cada territori, en col·laboració, si cal, amb el govern central; potser per això, a mi m’agradaria que un cop esborrat el Tractat dels Pirineus, els nord-catalans poguessin elegir un veguer que fes les funcions que ara fa el prefecte, i que tot el que es pogués decidir a Perpinyà no es decidís a Barcelona; evidentment, estic parlant d’una mena de República que no tindria res a veure amb la République, l’hereva legítima d’una de les monarquies més absolutes d’Europa.

Xavier Deulonder i Camins, 23/5/2016. deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.