La llibertat d’expressió es reconeix a l’article 19 de la Declaració Universal dels drets humans. Uns drets humans i llibertats que no es poden vulnerar, desdibuixar ni silenciar, tot i que les urpes de la repressió vulguin esborrar-los.

En dos anys de procés, judicis i mobilitzacions, a les xarxes socials resorgeix l’art reivindicatiu com el clam d’artistes, il.lustradors, dibuixants, escriptors, músics i artesans, tots ells amb un objectiu comú: reivindicar en paper, llenç i/o eines digitals la llibertat dels presos/es polítics/ques, exiliats/des, encausats, empresonats i artistes com Valtonyc que, recentment, compta amb un dictamen no vinculant, però favorable de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Fem un recorregut per les xarxes i ens trobem amb l’obra reivindicativa dels dibuixants Jordi Magrià @JordiMagria1; els il·lustradors digitals Markie Brown @markiebrown91, Pol Molina i @Tobuushi; els humoristes gràfics @byJunkye, entre d’altres, i amb Paco Santero. També amb les publicacions dels advocats Boyé ‘Judici a la democràcia’, Cuevillas ‘1 judici i 100 preguntes’ i Salellas ‘Jo acuso’, la dels presos polítics Cuixart ‘Ho tornarem a fer’, Forn ‘Entre togues i reixes’ , Junqueras ‘Contes des de la presó’ , Romeva ‘Des del banc dels acusats’, Turull, recentment, amb ‘Persistim’i la dels exiliats com el MHP Carles Puigdemont ‘Reunim nos’; uns llibres amb paraules que no es silencien mai i que es propaguen més enllà de les reixes i l’exili per cercar la llibertat. En aquest marc, el proper dia 9 de desembre, l’advocat Jordi Pina presentarà a Barcelona a les 19.30h al Col·legi d’Advocats de Barcelona ‘El judici de la meva vida’ amb la portada il·lustrada d’en Paco Santero.

Santero és l’únic humorista gràfic que realitza publicacions digitals amb una tauleta gràfica. Unes eines digitals que han permès a en Santero il·lustrar, en aquests dos anys de procés, més de 1.000 obres. És a dir, com a ninotaire dibuixa un ninot per dia.

Per què la tauleta gràfica digital?
Faig servir-la per l’agilitat per crear directament una imatge digital, la qual es pot pujar ràpidament a les xarxes, però no he deixat mai d’utilitzar el paper i els retoladors amb els quals vaig fer el meu aprenentatge.

Quan vas començar a il·lustrar el procés?
El dia següent a l’u d’octubre ja vaig fer esborranys en paper a casa. Era una fórmula que em permetia deixar anar la ràbia per tot allò què havia passat.

Uns ninots i unes il.lustracions del procés que acompanyen els textos i les paraules de la plataforma del Col·lectiu ComuniCATS @comuni_cats mitjançant la qual hem contactat per conèixer-lo i conèixer la seva tasca artística i voluntària d’humorista gràfic digital.

Què és per a tu l’humor?
Una eina de crítica i de denúncia. És un moment per desconnectar de la realitat, un exercici per treure ferro a les situacions i per fer autocrítica.

Paco Santero mostra la seva satisfacció en haver estat elegit en la realització de la portada del llibre: ‘El judici de la meva vida’.

Què ha significat per a tu participar en l’obra de l’advocat Pina?

Que la coberta del llibre d’en Jordi Pina sigui una il·lustració meva és un honor i un orgull. En certa part, és un reconeixement a la mateixa il·lustració i al missatge que aquesta volia expressar-hi. Coincidint amb l’inici del judici dels presos polítics vaig pujar la imatge a les xarxes i en Jordi Pina va posar-la com a imatge del seu perfil. Va creure-hi tant en la part poètica del dibuix que aquesta va ser una de les condicions pactades amb l’editorial per tal que la imatge fos reproduida a la coberta. Tan sols puc estar agraït per l’oportunitat que en Pina m’ha donat, així com per la possibilitat que m’ofereix que aquesta arribi a molt més públic.

Tens un traç lineal que recorda el còmic del dibuixant belga Hergé, pare d’en Tintín.Des de quan l’humor gràfic i el dibuix?

Sóc autodidacta i fan d’en Francisco Ibañez i dels seus personatges Mortadelo i Filemón i de 13, Rue del Percebe. Des de ben petit ja reproduïa les vinyetes d’aquest dibuixant de còmics en format A3. També sóc seguidor dels còmics de Bruguera, Marvel, DC i El Jueves.

Quin és el teu procés per crear una il·lustració?
Un cop tinc la idea, aquesta pot arribar trobant-me a la dutxa o enmig de la migdiada, faig un esborrany amb línia suau i després vaig sobreposant les capes digitals amb les línies i les ombres definitives, fins ultimar la il·lustració. Normalment, trigo uns 45 minuts en fer-les. Aquestes les treballo amb la tauleta gràfica i els originals els guardo o els regalo i els treballo en paper, retolador i aquarel·la. El procés de creació dependrà de la il·lustració que faci.

Quan dibuixes en blanc i negre i quan en color?

En blanc i negre, de vegades, amb tocs de color sempre per incidir en el detall del missatge que vol fer arribar el dibuix. També he fet diverses il·lustracions de la Catalunya-nord en reconeixement al seu suport.

La tasca que realitza en Santero a les xarxes, com la majoria dels companys de professió, és voluntària. On col·labores?

Col·laboro, actualment, a  La República, Las Repúblicas, Diario 16 i i, esporàdicament, val programa ‘Tot es Mou’ de TV3. A més, de formar part del Col.lectiu ComuniCATS.

Què és ComuniCATS @comuni_CATS?

ComuniCATs comunica i difon internacionalment la situació de Catalunya.

Quina és la teva tasca a comuniCATS?
Sóc el ninotaire i l’humor gràfic que acompanya els articles d’opinió. També el nen ‘mimat’ de ComuniCATs com diuen els companys. M’encarrego de les relacions amb d’altres iniciatives amb les quals podem col·laborar.

Quina vinculació hi ha entre @comuni_cats i @cartesxrep?

Admiració i estima mútua per la feina que realitzen les dues iniciatives. Hi ha una estreta col.laboració i interacció en campanyes conjuntes. El mes passat @cartesxrep va fer dos anys de recorregut a les xarxes. Ambdues són plataformes independents.

En @TxikiVG ens explica la seva experiència solidària amb la diplomàcia de proximitat de @comuni_cats i @cartesxrep. Com ell, moltes persones (@klinkmi, @polasky20…) col·laboren en la difusió internacional de la situació de Catalunya distribuint en els seus viatges el material gràfic com els punts de llibre d’en @paco_santero.

Quina ha estat la teva experiència?
Un dia, a través d’una piulada de @cartesxrep demanant suport, decideixes formar part de les  ‘carteres’ i implicar-te en una altra forma de fer camí. Un grup dinàmic i heterogeni de gent  compromesa, i on el respecte i la cooperació entre totes permet portar a terme una gran  tasca, que segurament no és prou reconeguda. Entre les múltiples accions i campanyes que porten a terme, a principis d’estiu sorgeix “Diplomàcia de proximitat” amb una idea clara: els  catalans viatgem arreu i rebem viatgers de tot el món, fem que siguem nosaltres, els ciutadans, els que expliquem la nostra realitat. Amb la col·laboració de @Comunicats, @paco_santero i @CartelesxRep, entre d’altres.

A ‘Omplim Estrasburg’ es varen facilitar punts de llibre amb imatges simbòliques de la causa  catalana i accés a la informació sobre el procés. Punts de llibre per a les vacances i els viatges?

Aprofitant les vacances, apliques l’autoservei: descarregar, imprimir i preparar centenars de  punts de llibre que seran repartits al llarg del teu camí. No només deixant en llocs estratègics i  significatius, sinó també en mà, oferint conversa i raons a qui ho demanés. D’aquesta manera, aquest  estiu vàrem passar per París, Panamà i Colòmbia transmetemt el nostre anhel i val a dir que les  converses han estat molt enriquidores, obtenint bones conclusions. La primera i crec més important: la gent ja no es sorprèn quan dius que ets català, la nostra identitat ja és reconeguda, potser més del que creiem.

Hem de tenir confiança en les nostres capacitats, els catalans fem coses i les fem bé,
no deixem de fer-nos costat, cadascú treballant les seves virtuts i sent allà on farà una millor aportació, i junts aconseguirem el nostre objectiu: la independència. Fem-ho!

Aquest Nadal no oblideu de participar-hi i de descarregar els vostres punts de llibre, si viatgeu. I amb la cita del llibre dels fills i filles de Forn, Turull i Sànchez ‘Abans ningú deia t’estimo’ continuem per la llibertat dels presos polítics i exiliats .

Rusc d’Abella