Vés qui ho havia de dir que un dia l’actualitat política i social del departament dels Pyrenées Orientales, conegut també pel codi numèric 66 que li correspon per rigorós ordre alfabètic, hagués d’acabar girant al voltant de qüestions identitàries. Que no havíem quedat que totes aquestes discussions localistes havien quedat superades per sempre més ara fa dos segles amb el naixement de la gloriosa deessa Marianne?

Aquesta setmana s’ha celebrat el gest afortunat i valent del senador i alcalde del Soler (Rosselló) Francesc Calvet de posar a l’entrada del seu municipi el rètol Pays Catalan. Tanmateix, tractant-se d’un nom escrit en francès i que, a més, tot i no ser oficial, ja fa temps que s’usa sense cap problema, aquesta decisió no sembla pas tant trencadora com ho hauria estat posar Catalogne Nord o, millor encara, “Catalunya”. Ja me’n faig càrrec que, en determinat tipus de matèries, un membre del partit dels Républicains no pot ser gaire agosarat, més que res perquè si ho fos entraria en contradicció amb ell mateix; per tant, comprenc perfectament que només després d’un canvi total en el mapa polític podrà realitzar-se el meu desig que els dos-cents vint-i-cinc alcaldes nord-catalans posin a l’entrada del seu municipi un rètol on hi surtin els noms del poble i de la comarca i, a sota, “Catalunya”. El Comité Oui au Pays Catalan ha aplaudit l’acció de Francesc Calvet com una protesta contra la denominació estrangera Occitanie, imposada des de Tolosa, i la insípida Pyrénées-Méditerranée, defensada per les déracinés ideològiques; espero que tothom em comprengui si qualifico els responsables del Comité de desarrelats lingüístics.

La veritat, en el cas que la meva proposta de Ruritanie fos desestimada, jo m’estimaria més un nom sense suc ni bruc —o potser sense solta ni volta— com Pyrénées-Méditerranée que, a diferència d’Occitanie, no pot crear equívocs identitaris, o potser millor encara, que es mantingués l’actual ús Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrénées, que al capdavall seria el que d’una manera més fidel i encertada reflectiria les arrels històriques, geogràfiques i culturals del novell esguerro territorial franco-francès.

Carole Delga està molt contenta amb el nom Occitanie per a la regió administrativa de Tolosa; senyal, doncs, que amb la idea nacional d’Occitània no s’hi deu sentir gaire identificada perquè, en cas contrari, el trobaria del tot inadmissible el nou ús d’Occitanie. En primer lloc, perquè no correspon pas amb la totalitat del territori occità, i, per tant, si acabés esdevenint oficial, llavors podria tenir com a conseqüència que algú comencés a dir que la Provença o l’Alvèrnia no són pas a Occitània, i, sobretot, perquè la regió administrativa inclou un territori, la Catalunya Nord, del tot aliè a Occitània. Quins són els esquemes nacionals de la presidenta Delga és una cosa que, per pròpia experiència, han pogut comprovar els socialistes catalans que van desplaçar-se a Palaja (Aude) per acudir a un míting de Manuel Valls; en preguntar-li sobre la total absència de referències a Catalunya en el nom de la nova regió, Delga va respondre’ls que el nom catalan no li agradava gens perquè el considerava sinònim de tancament, i ací tenim l’enèsima mostra de paternalisme franco-francès —o també espanyol— de considerar que obligar-nos a renunciar a la nostra identitat és fer-nos un bé.

D’altra banda, segons ho denuncia Mylène Thorent, a l’acte de Manuel Valls, els militants del Mouvement des jeunes socialistes 66 van trobar-se que els serveis de seguretat els van prendre les banderes que duien perquè eren senyeres catalanes. Evidentment, si en comptes d’anar a Carcassona haguessin anat a Girona, aquest problema segur que no l’haurien tingut pas, perquè a l’altra banda de l’Albera ningú no considera perillosos ni subversius els colors de sang i or.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.