Ahir dimarts  se celebrava el dia internacional dels drets humans i l’estat espanyol, un any més, incompleix tractats i pactes internacionals en matèria de drets humans, com indiquen els Informes de l’ONU i d‘Amnistia Internacional.

També la comissària de drets humans al Consell d’Europa Duja Mijatovic alerta sobre la violència policial excessiva a l’Estat espanyol i sobre una legislació restrictiva que posa en risc el dret de reunió pacífica i la llibertat d’expressió. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictat la Sentència contra Turquia per l’empresonament de l’empresari i activista en favor dels drets humans Osman Kavala. Una resolució judicial que pot ser un precedent important a tenir en compte quan la causa dels presos polítics catalans arribi al Tribunal d’Estrasburg.

Tot i així, han passat 50 dies des de la resolució de la Sentència i aquesta és una setmana decisiva pels presos polítics, atès que abans d’aquest dissabte 14 de desembre, els serveis penitenciaris de la Generalitat de Catalunya anunciaran en quin dels tres graus penitenciaris els classificaran. Depèn del règim que els sigui aplicat podrien arribar a tenir permís per fer sortides temporals, en el supòsit del tercer grau. Les direccions penitenciàries han de fer, abans d’aquest dissabte, una proposta de classificació, segons un estudi del pres, que analitza les causes del delicte, i aquesta haurà de ser ratificada o proposar un grau diferent per Institucions Penitenciàries, que depèn de l’Estat. Esperem que, com indica l’advocat Xavi Melero, els apliquin el tercer grau i que els permetin viure en semi-llibertat, amb la sortida del centre per treballar o fer activitats formatives.

Els primers a poder fer-ho serien en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez, a principis de l’any 2020. Si fos el segon grau, com pronostiquen els advocats dels líders independentistes, aquests no podrien viure en règim de semi-llibertat. Les defenses aposten per un punt intermedi entre el segon i tercer grau per l’aplicació d’un article que permet sortir a treballar a l’exterior de la presó i anar-hi a dormir, com explica l’advocat penalista Carles Martínez.

Mentrestant, pels exiliats/des demà dijous està prevista la vista sobre la petició d’extradició de Clara Ponsatí al Tribunal d’Edimburg, en la qual la defensa proposarà els testimonis que vol que compareguin quan hi hagi el judici, previst pel mes d’abril: una causa que podria decaure si Ponsatí accedeix a l’acta d’eurodiputada després del Brexit, escó que li pertocaria pel nou repartiment al Parlament Europeu i si a més el Tribunal de Luxemburg es pronuncia el 19 de desembre favorablement i resol la immunitat europarlamentària d’Oriol Junqueras.

Recordem que l’advocat general de la Unió Europea Maciej Szpunar ja va donar la raó a Junqueras. Tot i que els seus dictàmens no són vinculants, sí que solen tenir un pes important en la decisió del Tribunal, una decisió que també tindria repercussió i afavoriria els eurodiputats electes Carles Puigdemont i Toni Comín. Aquests juntament amb Lluís Puig, el proper dilluns 16 de desembre, han de comparèixer davant de la justícia belga, una vista que podria ajornar-se a l’espera de la decisió del Tribunal de Luxemburg.

El clam del poble per la llibertat dels presos polítics, exiliats, empresonats i encausats no s’atura ni a Catalunya (58 dies de concentracions a la Meridiana i al carrer Marina de Barcelona) ni tampoc a diferents països d’Europa sota el lema: ‘Stand up for Catalonia. Pel que fa els eurodiputats electes, hem volat a Brussel·les per sumar-nos a la que esperem sigui la darrera concentració que, des de fa més de 8 mesos, cada dimarts a les 12.30 hores, es realitza a prop del Parlament Europeu, concretament, a la Place du Luxemburg, amb el lema: ‘Do not steal ourvotes.EU’. Es reivindica que els eurodiputats electes Puigdemont, Junqueras i Comín puguin exercir el seu dret de representació política a l’eurocambra, un dret atorgat per més de 2.000.000 de votants catalans/es.

Una concentració setmanal a la qual varen assistir, en aquesta ocasió, membres de l’ANC Internacional, del Collectif Wallon, així com el conseller de Cultura Lluís Puig i l’única eurodiputada independentista en actiu, la Diana Riba. També persones anònimes vingudes d’arreu de Bèlgica, d’Alemanya, de França, de Catalunya i de l’associació ‘Atenes-juristes pels drets civils’ en suport dels drets civils i polítics dels eurodiputats electes.

D’entre els assistents, l’Alex, belga jubilat i, actualment, voluntari d’una associació d’ajut i protecció de menors, exhibeix un rètol que ens recorda els 41 dies des de la Sentència de la manca de llibertat dels presos polítics i exiliats. Aquest belga de la regió de Flandes, de 68 anys d’edat, és una de les persones anònimes que en solitari, cada dia plogui, nevi o faci sol, es desplaça des de la seva ciutat d’Overjise fins a Brussel·les per reivindicar durant 1 hora diària la llibertat dels presos polítics i exiliats, així com la immunitat dels eurodiputats electes.
L’Alex no té cap vincle amb Catalunya, però com ens indica: ‘sóc un ciutadà europeu i considero que és una injustícia que a Europa hi hagi presos polítics i exiliats per exercir el dret d’autodeterminació“. Alex està disposat a continuar diàriament amb la seva voluntària reivindicació fins que els càrrecs electes puguin exercir com a eurodiputats i els presos polítics siguin alliberats “Desitjo que en breu surtin de les presons, però estic disposat a reivindicar aquesta causa fins els més de 4.000 dies (10 anys de pena)“. Un ciutadà europeu admirable que ens deixa perplexes per la seva particular lluita per la democràcia i per la justícia dels pobles i de Catalunya.

Rusc d’abella