Després de veure, aquest cap de setmana, certs comportaments incívics que es perllonguen en l’inici de la setmana com són no fer ús de la mascareta en plena pandèmia de la COVID-19, més que mai, continuem amb el clam que va iniciar l’OMS: ‘Test, test i test‘.

Andorra es situa com l’únic i primer país del món en complir-ho, amb proves d’anticossos per a tota la població, que es repetiran als 15 dies, i que servirà per disposar d’un mapa i, així, preparar la resposta d’un possible rebrot de la pandèmia o bé, per realitzar un adequat desconfinament. L’exemple d’aquest petit país és una política sanitària que hauríem de seguir.

Ara, test i test i és que la detecció de les persones amb anticossos i l’aïllament de les persones positives asimptomàtiques són vitals per evitar la propagació de la COVID-19. Mentre els científics del món no descansen per cercar la vacuna, així com per finalitzar l’assaig clínic que eviti el contagi, com fa, incansablement, Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet amb un equip de més de 150 persones. Aquesta vacuna que agermana la política mundial i les organitzacions mundials (menys Estats Units) en un front comú al virus en una ‘Marató global per fer front a la COVID-19’ liderada per la Unió Europea, l’OMS i les Nacions Unides. Dilluns tarda recaptaven 7’4 milions d’euros, tot i que es preveu es necessitarà 5 vegades més per tal que la vacuna, com va dir el director general de l’OMS, Tedros Adhamon: ‘volem que es reparteixi igualitàriament per a tothom’.

Permeteu-me que us expliqui que les mesures esmentades i vitals de distanciament social i aïllament de les persones contagiades també s’apliquen a la natura, com ho fan les abelles. Aquestes també pateixen tot tipus de viriosi (cria sacciforme: agent causal virus ARN), bacteriosi (cria podrida europea i americana), micosis (ascosferiosis produïda per fongs), malalties per protozous (nosemiasis i amebodi) i per astròpodes paràsits (acariàsis). D’aquesta última, la més coneguda és la ‘varroasi’ sent la més mortal juntament amb l’atac de la vespa asiàtica, la papallona anomenada ‘cap mort’ i l’ocell abellerol que menja set abelles cada vol. Aquestes malalties en les abelles tenen un denominador comú i és que una gran majoria dels contagis es produeixen per via bucal de l’abella i pel contacte de proximitat d’una abella amb una altra. Per tant, el distanciament social i l’aïllament dels ruscs i les cel·les hexagonals infectades també formen part de les mesures per salvar i evitar el contagi de la viriosi i bacteriosi entre les abelles, una situació que coneixen bé els apicultors/es.

Molts i moltes fa anys ens preguntem que està passant amb les abelles. Aquestes són l’insecte pol·linitzador més important perquè ajuden en l’equilibri del medi ambient i la natura perquè sense abelles no vivim . Així, mentre les colònies d’abelles imprescindibles en el planeta es van debilitant per la síndrome del despoblament, la comunitat científica no acaba de posar-se d’acord sobre la causa de la desaparició de les abelles i les hipòtesis i les teories exposades són nombroses. Però, sens dubte, hi ha una característica que les ajuda a viure harmoniosament i a sobreviure i és la seva solidaritat. Sí, sí, les abelles mel·líferes són molt solidàries: netegen, nodreixen i comparteixen tasques en companyia amb una visió del benestar per la comunitat del rusc extraordinària i que les fa úniques. Una solidaritat que tan sols elles i els humans comparteixen. Decebudes per  la conducta irresponsable de certs humans, que, en plena pandèmia de la COVID, han sortit en grups, sense respectar la distància obligatòria, el passat dissabte 2 de maig, als carrers, passejos i rambles de les grans ciutats i de certs municipis de la costa (perquè les segones residències a mar i muntanya també s’han omplert sense respectar el confinament).

Però, sobretot, les abelles han vist amb preocupació com es va sortir a la franja de 6 a 8 del matí en la qual es pot fer esport i caminar. En aquesta franja, es va poder veure gent fen esport, anant en bicicleta i ‘runners’, sense mascareta per recomanació mèdica, fent curses esbufegant, amb l’aurèola de l’alè de l’esforç a la boca i amb la suor com un rierol a terra. Tots ells i elles barrejats i passant al centímetre amb la gent que caminava tranquil·lament, sense complir el distanciament social (ni 2 metres, ni 5 com a Alemanya…). Una activitat esportiva que considerem, sense test ni mascareta, es podria haver deixat per a l’última fase de desescalada, la cinquena, o bé fer-la tal qual amb l’adequació d’instal·lacions esportives obertes a l’aire lliure. Sabem que ‘mens sana in corpore sano’, com deia Hipócrates, i ara també molt necessària l’activitat física després de 2 mesos de confinament, però sempre vetllant solidàriament per la salut de la resta de persones que també poden sortir a la mateixa hora.

Sembla que per desgràcia s’ha entès malament que es permetia a la gent que fa esport no dur mascareta i que per tant la resta de persones de la mateixa franja horària o de les resta de franges horàries podien no dur-la.

Un fet que mostra o confusió en el missatge o bé una gran manca de solidaritat i de civisme i que ens preocupa i molt. Tinguem en compte que manca realitzar tests entre la població, perquè sembla que les dues fases del Programa Orfeu de PCR han estat aturades, i que tot just ara arrenquen. Aquest programa Orfeu, malauradament, no ha permès detectar les persones simptomàtiques ni les asimptomàtiques, aquestes últimes són un gran focus mòbil de propagació invisible del virus.

La mascareta preveu que hom no contagií, però no evita poder ser contagiat. Una mascareta que sí ha preocupat al teixit productiu empresarial i, concretament, a Joan Canadell, president de la cambra de comerç, que ha creat la MaskCat per tal de protegir-nos ulls, nas i boca amb més seguretat i de forma més còmoda, atès que no s’entela i millora per tant l’ús de les persones que porten ulleres. El seus 4 dissenys s’han inspirat en el trencadís de Gaudí del Parc Güell. L’entitat econòmica, conjuntament, amb la resta de cambres de comerç de Catalunya, posa a disposició de fabricants i distribuïdors aquest prototip MaskCat higiènica per a ús massiu i feta a Catalunya, sense les dificultats d’importació que s’han trobat les administracions. El consell de Cambres recomana un preu màxim de venda d’entre 0,6 i 2 euros. Esperem la seva venda d’aquesta mascareta catalana es faci efectiva de forma ràpida i que pugui així fer més extensible el seu ús i bon ús, tot i que no és d’ús hospitalari es recomana dur-la tot el dia.

Dit això, apel·lem al civisme de les persones i les encoratgem a que facin el distanciament social (carrers, supermercats…), és rentin adequadament les mans i que es posin la mascareta o morrió quan surtin al carrer i al transport públic (en aquest cas ja és obligatori) i que sobretot respectin el confinament i que es quedin a casa. Tot i que sembla que quan algú es capaç de saltar-se el confinament pot saltar-se a la torera la resta de mesures, pensant i comportant-se com un autèntic egoista incívic. I és que com diu la dita:’ De bones flors, raja la mel; de mals cors, el fel’.

Per això, hem de fer un exercici de solidaritat amb una visió: la del benestar de la comunitat, perquè només pensant en la comunitat assolirem el benestar propi, i de pas aconseguirem semblar-nos una miqueta més a la nostra bonica natura a la que també cal respectar. Perquè com diu Graham Greene: ‘Ser humans també és un deure’. Humà significa cívic i civisme és un terme d’origen del llatí què significa ‘civis’ és a dir ciutadà. Perquè sent ciutadans i ciutadanes solidàries ara serem alhora respectuosos/és amb els esforços sobrehumans del sector sanitari que ha viscut amb por i que té por d’un rebrot de la pandèmia, amb les famílies que pateixen l’atur, els ERTOS, amb els autònoms, els sectors comercial, de restauració i hoteler que no poden obrir els seus negocis amb normalitat en plena temporada turística. Aquest dilluns en fase 0 només ho varen fer un 15% del sector comercial, d’entre elles: les llibreries, les perruqueries i alguns restaurants amb menjar per endur.

Sens dubte, són les persones que viuen del sector turístic a les costes i la muntanya que treballen, de setmana santa fins el mes d’octubre (7 mesos a l’any), un dels sector més afectats i preocupats pel seu futur, tal com ens explica l’Anna que treballa en un comerç a la costa brava, ara tancat, i explica que:per sort aquest any em tocava l’atur 4 mesos fins el passat mes de març i ara l’atur que em finalitzava, amb la COVID, me l’han prorrogat. El mes d’abril no vaig rebre la prestació i som ja al mes de maig i aquesta prestació va ser ingressada ahir. Tampoc puc sol·licitar els 200 euros d’ajuda a la Generalitat de Catalunya perquè visc sola i no tinc família.” L’Anna parla de sort perquè com només treballa 7 mesos a l’any, tan sols li pertoca l’atur en anys alterns i aquest any que li tocava se li ha pogut prorrogar. De situacions de vulnerabilitat com aquesta trobem  467.810 aturats i aturades a Catalunya i 809.730 ERTOS. Una situació que s’ha agreujat en els treballadors i treballadores autònoms que tot i percebre l’ajut d’aproximadament de 2000 euros han de fer efectiu el pagament mensual com autònom a la seguretat social, una situació un tant incongruent.

Amb l’esperança de la posada en marxa de les fases del Programa Orfeu, de la finalització de l’assaig clínic d’Oriol Mitjà, la recerca de la vacuna i amb el clam al civisme i a la solidaritat de les persones, governants i governs, donem pas a les boniques paraules del poeta @PerePeries:

Quan la teva mà

és la meva,

quan el meu cos

és el teu cos,

quan ja no hi ha

ni teu, ni meu,

quan queda enrere

la discòrdia,

quan el camí

ens és caminar,

tot sent ben lluny,

sense tocar-nos,

aquest bell lloc

sols rep un nom,

un nom preciós:

Victòria!

Cuideu-vos, cuidem-nos!

Desitgem la ràpida recuperació de totes les persones malaltes per la COVID-19.

Gràcies a la solidaritat artística de @Byjunkye, @JordiMagria1 i @Paco_Santero.

Rusc d’abella 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.