Alguns s’han esquinçat les vestidures perquè, a conseqüència dels greus desperfectes que, el passat dissabte 19, va provocar la crema de pneumàtics a la rotonda de Perpinyà-Ribesaltes per manifestants del moviment armilles grogues, caldrà retirar l’agulla del Solart 2. Repassem la història.

El Solart 2, instal·lat el novembre del 2014, és el rellotge de sol més gran no pas de l’Àrea Metropolitana Perpinyà-Mediterrània, ni de Catalunya ni, tampoc, dels Països Catalans sinó de tot Europa; poca broma, doncs, perquè si algú es creia que el Rosselló era una de les comarques més pobres i endarrerides de Catalunya, amb el Solart 2, Perpinyà —o potser, més aviat, Ribesaltes— li passa la mà per la cara a tot el continent sencer; segur que si al Regne Unit va guanyar el Brèxit va ser perquè es van adonar que el Big Ben havia deixat de ser el rellotge més emblemàtic de la Unió Europea. I compte, a més, que el cost final d’aquesta meravella del món contemporani va ser, únicament, de 298.000€, un preu irrisori segons el seu creador —Marc-André 2 Figueres dit també MA2F— si el comparem amb la immensitat de l’obra, amb trenta metres d’allargada i vint-i-dos d’alçada, cosa, d’altra banda, que ens ha de servir per figurar-nos la desgràcia que passaria si l’agulla caigués; no, si en Figueres ja en sap de vendre, sobretot quan tracta amb clients que no paguen pas amb diners de la seva butxaca personal.

Els conductors que circulen per la rotonda de Ribesaltes —suposo que en una sortida d’autopista, de vianants no deu d’haver-n’hi gaires— acostumen a ser incapaços d’apreciar la simbiosi i síntesi dialèctica d’art modern i de treball científic que s’esdevé en el Solart 2 ja que només hi perceben una mena d’estructura metàl·lica inclinada envoltada d’unes xifres, el sentit de les quals no saben capir; deixant de banda que, tal com les autoritats responsables de la seguretat viària no deixen mai de recordar-nos-ho, quan s’està al volant, l’atenció cal centrar-la, exclusivament, en els senyals de trànsit i en la circulació, resulta que, precisament per les seves grans dimensions, l’hora que marca el Solart 2 només es pot veure si hom el sobrevola des de l’aire.

Per tant no n’hi hauria per amoïnar-s’hi gaire si passés com amb el rellotge de sol de Sureda, obra també de MA2F, que només dóna l’hora de tant en tant i encara; a part d’això, n’hi ha que consideren el disseny de la rotonda de Ribesaltes un dels pitjors de tots els Països Catalans.

Tanmateix, el Solart 2 no és pas una andròmina inútil, ja que va servir als alumnes d’una escola de Saint-Brevin-les-Pins (Loire-Atlantique), que, pobrets, allà a Nantes no hi deuen tenir res que s’hi pugui comparar, per estudiar els moviments del sol, l’alçada i l’orientació de les ombres segons les diferents estacions de l’any, com també els conceptes del solstici, de la llum, del moviment dels altres, del càlcul del temps, però, no pas, evidentment, el de l’administració de les despeses municipals.

Ami em sembla, però, que aquesta activitat pedagògica no va quedar complerta perquè hi va faltar un petit detall: una visita a Sant Pol de Mar, localitat coneguda per la llegenda que una vegada que van posar un rellotge de sol nou al campanar, a algú, segurament el més eixerit del poble, se li va acudir una idea digna només de la ment d’un geni: col·locar-hi un tendal perquè, així, quan plogués l’aigua no fes malbé el rellotge enduent-se’n la pintura, i d’ací ve la dita “Sant Pol, quina hora és?” que hom fa servir per riure-se’n de la gent d’aquest poble del Maresme.

Certament, l’acció dels armilles grogues és lamentable més que res perquè ni tan sols la destrucció total del Solart 2 no serviria pas per recuperar els diners dels contribuents que les autoritats municipals hi van dilapidar, als quals, tal com ho hem de témer, s’hi afegiran els dels costos de la reparació d’aquesta construcció tan indispensable per garantir que a Perpinyà la gent pugui saber quina hora és i els mainatges de Saint-Brevin-les-Pins realitzar el seu aprenentatge escolar, uns objectius prioritaris davant de foteses com ara resoldre la degradació del barri de Sant Jaume i el declivi comercial del centre de Perpinyà o garantir places d’ensenyament en català per a totes les famílies que ho demanin.

Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com