La Resistència, persistència i fortalesa emocional d’en Pius li ha permès assolir el seu somni: veure el President a l’exili i contribuir amb el seu granet de sorra ple d’estima a representar els Avis i àvies de Reus per la llibertat. Un somni rodat que en bici ha pedalat durant més de 20 dies per França i Bèlgica amb els seus 69 anys.

Una acció admirable que destaca pel seu gran esforç en la fita esportiva: 1.800 km en bici fins a Waterloo, per la seva superació amb l’esport d’una malaltia crònica: la diabetis tipus 2 i per la seva gran estima pel país i pel seu president a l’exili amb un clam sempre de pau per la llibertat.

 

En Pius va néixer a la ciutat de Lleida fa 69 anys i viu a Tarragona i Reus, des de l’any 1974, any en què es va casar amb una la lleidatana, com diu ell: ‘feliçment’. És pare de tres fills i un avi que dedica el seu temps a la seva neta i fills, així com a les activitats i accions dels Avis i àvies de Reus per la llibertat i a la seva bici. Uns @avisiaviesreus que aquest dilluns van rebre al ciclista en la tornada de la ruta a Waterloo a la Plaça Mercadal amb una emotiva benvinguda sorpresa, fent una gran pinya.

El ciclista va començar a treballar als 16 anys i els darrers 36 anys ho va fer en una empresa alemanya del polígon petroquímic de Tarragona en l’entorn d’enginyeria d’obra civil, d’estructures i fonaments, infraestructures, informàtica de disseny i de manteniment. En Pius ens explica que ha practicat sempre esport: muntanyisme, escalada, espeleologia, natació o gimnàstica de manteniment.

Com va sorgir el seu interès per la bicicleta?

Una modificació d’horaris escolars del nostres fills em varen impedir realitzar la gimnàstica que feia cada dia de bon matí, per la qual cosa vaig pensar a desplaçar-me en bici al treball, cosa que em suposava fer 12km, i d’aquí l’inici amb la pràctica del ciclisme. D’això, ja fa 27 anys i amb una oferta d’una entitat financera vaig aconseguir la bicicleta‘.

Com deia Hipòcrates ‘mens sana i corpore sano’?

Em van diagnosticar una malaltia crònica: la diabetis tipus 2. 

Des d’aleshores, tant la intensitat i la quantitat de sessions, com la quantitat, el tipus i la forma de menjar, així com els aliments que tinc restringits són controlats per la meva filla gran, que és dietista nutricionista a Reus.  Amb els seus consells aconsegueixo mantenir la diabetis a un nivell adequat i controlat, sense haver de prendre cap pastilla o medicació des de fa ja 21 anys

Quin tipus de ciclisme practica?

Practico tant ciclisme de carretera com de muntanya i em desplaço per Reus en bicicleta. A l’any recorro uns 6.000 Km.

Ha participat en curses ciclistes?

Sí, he participat en diferents curses com la “Polar Gran Fondo la Mussara” i d’altres del nostre entorn tarragoní. Però, el què més em motiva és fer una sortida a l’any amb pedalades seguides d’entre 1.500 i 3.000 Km, així com patir i gaudir de totes les experiències que em puc trobar en la ruta.

Quines rutes de fons ha realitzat?

He anat des de Barcelona a Roma i Civitavecchia (per França, Mònaco, Itàlia i Roma). He donat la volta a Espanya (Reus, València, Alacant, Motril, Granada, Sevilla, Lleó, Logronyo, Saragossa i Reus). He fet ruta pel nord (Reus, cap de Creus, cap de Finisterre pel Pirineu i tota la costa Cantàbrica, fins a Santiago de Compostela), així com la diagonal d’Espanya (Sevilla, Tarifa, cap de Sant Vicens a Portugal, Mèrida, Madrid per Guadarrama, Yunquera de Henares, Alcanyís i Reus). Amb la realització d’aquestes rutes puc dir que he estat en els 4 punts cardinals d’Espanya i en el punt més llunyà a la península des de casa que es troba en línia recta a 986 Km‘.

Com va sorgir la idea d’anar a Waterloo?

Des del moment que es va comentar la possibilitat de programar un viatge per anar a veure al MHP Puigdemont, vaig pensar a fer-ho en bicicleta. I vaig començar a estudiar quin era la millor ruta per anar-hi. Tot aquest estudi va quedar arxivat, doncs es va suspendre el  programa per la manca de confirmació de poder visitar-lo. Sobtadament, es va revifar l’idea i vaig posar-me a calcular que amb uns 23 dies i una mitjana de 77 Km/dia, podia arribar-hi.  No era fàcil, però s’havia d’intentar

Quan va iniciar el camí?

L’endemà de la Diada de bon matí i vaig fer trams de diversa llargada, depenent de la duresa, de la logística (hotel, càmping, compres, avaries…) i del temps (calor, pluja, fred…).  Així vaig fer trams d’entre 61 i 110 Km i un dia vaig descansar perquè la previsió del temps era molt dolenta amb pluges molt intenses: però aquell dia no va caure ni una gota. Tanmateix les previsions no indicaven una baixada important de temperatures. No obstant aquesta previsió, un dia el vaig començar a 0º i la temperatura no va pujar més de 12º en tot el dia. De fet, durant uns cinc dies la temperatura no va pujar dels 15º en tot el dia i amb pluges intermitents‘.

Va comptar amb suport logístic?

El suport va ser vital. Sense el suport de la meva família hagués abandonat a mig camí quan vaig saber que igual no veuria el President, però vaig sentir la veu de la família que em deia: “Ara tens l’oportunitat d’arribar a Waterloo i aquesta no la tindràs mai més. Si no et rep el President, tant se val, tu hauràs arribat. Vaig tenir altres suports, d’amics, companys o integrants de grups ciclistes, però sobretot dels Avis i àvies de Reus per la Llibertat que en tot moment m’enviaven missatges d’ànims que donaven ales als pedals. Ha estat molt i molt importat el suport que he rebut.

Com et prepares físicament per la cursa?

Normalment abans d’iniciar una ruta llarga, faig un entrenament orientat a prendre resistència i força, però donat que aquest cop la decisió fou sobtada, no tenia mes preparació que l’estat habitual, així que vaig tenir que anar de menys a més i adaptar-me progressivament‘.

Quin ha estat l’objectiu principal?

Sobretot entenia que era important portar-li al President un missatge de suport, que no fos simplement mitjançant un viatge d’un parell de dies a l’abast de moltes persones. També era importantíssima la representació del grup d’Avis i àvies de Reus, grup que fou creat, el dia  7 de novembre de 2017, per un petit nombre de dones conduïdes per l’Àngels Oller que, malauradament, va deixar-nos per sempre el passat mes de setembre. En aquesta representació portava el clam que diàriament, excepte diumenges i festes, manifestem a la Plaça Mercadal de Reus en favor de la llibertat de presos polítics i exiliats, així com de la unitat de tots els moviments independentistes. Cal dir que no pertanyo a cap partit polític per convicció pròpia, però no hi cap en el meu cap la injustícia que estan patint unes persones per donar cabuda a la veu del poble en els seus programes electorals i, precisament, per complir amb aquests,  uns programes que mai van ser qüestionats‘.

Quin va ser el moment més emotiu?

L’emoció que vaig sentir en presència del President fou mot important, però ell ho va posar fàcil amb el seu tarannà planer i proper. Vam parlar dels Avis i àvies de Reus, de la Taca d’Oli, del coneixement que tenia de la nostra perseverança. Va dir-me que no defallim mai. També va parlar de la seva esposa i família i que era una de les parts més doloroses i difícil de dur de l’exili. Finalment li vaig fer un regal, segurament el regal més petit i insignificant que mai hagi rebut, però a l’hora tant carregat de sentit per a mi.  Li vaig regalar una pinça de roba de color groc, una pinça que he portat penjada en les meves bicis, des de que van començar els empresonaments, i que m’ha acompanyat durant més de 10.000 Km‘ 

Enhorabona Pius per la teva fortalesa emocional i física, per compartir les teves pedalades amb il·lusió, per estimar tant Catalunya: la teva terra ferma Lleida 💛  Reus i Tarragona i per aquesta representació tan emotiva sempre dels @avisiaviesreus. Gràcies per aquest regal tan bonic 🌻
Rusc d’Abella