La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura convida els ciutadans i les entitats a suggerir candidatures a la vuitena edició dels Premis Pompeu Fabra i a la sisena del Premi Robèrt Lafont, que es lliuraran al Palau de la Generalitat el proper mes de novembre. D’aquesta manera, Política Lingüística vol ampliar el nombre de propostes que els dos jurats tindran sobre la taula en el moment d’adoptar i emetre el seu veredicte.

Fins al dimecres 15 de juliol es poden presentar les propostes per a ambdós guardons mitjançant els formularis corresponents als VIII Premis Pompeu Fabra i al VI Premi Robèrt Lafont.  Les candidatures s’han d’acompanyar dels mèrits del candidat o la candidata i s’hi pot afegir la documentació que es consideri pertinent.

Els Premis Pompeu Fabra, instituïts l’any 2008 per la Direcció General de Política Lingüística, són un reconeixement a persones, entitats, empreses o organitzacions que destaquen en la projecció social de la llengua catalana. Consten de sis categories: projecció i difusió de la llengua catalana; trajectòria professional, científica o cívica; àmbit socioeconòmic; comunicació i noves tecnologies; incorporació a la comunitat lingüística catalana, i voluntariat lingüístic.

El Govern de la Generalitat de Catalunya, a través de Política Lingüística, atorga tres Premis corresponents a les llengües pròpies de Catalunya: el català amb el Premis Pompeu Fabra, l’occità aranès amb el Premi Robèrt Lafont, i el Premi de Foment de la Llengua de Signes Catalana

Premiats de gran prestigi

En la categoria de projecció i difusió de la llengua catalana, el Premi Pompeu Fabra ha estat obtingut per Till Stegmann (2008), Patrizio Rigobon (2009), Bernat Lesfargues (2010), Paul Preston (2012), Manel (2014), The Anglo-Catalan Society (2016) i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (2018).

En la categoria de reconeixement a la trajectòria professional, científica o cívica l’han obtingut Aina Moll Marquès ( 2008), Isabel-Clara Simó (2009), Albert Jané i Riera (2010), Joan Veny i Clar (2012), Joan Melià i Garí (2014), Jordi Carbonell i de Ballester (2016), Mila Segarra i Neira  (2018) i Jordi Mir i Parache (2018).

Pel que fa a l’àmbit socioeconòmic, l’han rebut Grup Bon Preu (2008), Galetes Trias (2009), Cerveses Moritz, SA (2010), Grup Taurus (2012), Establiments Viena (2014), Casa Ametller (2016) i König (2018).

En la categoria de Comunicació i noves tecnologies, n’han estat mereixedors Fundació Punt Cat (2008), Google (2009), Vilaweb (2010), Associació Amical Wikimedia (2012), Núvol. El digital de cultura (2014), Softcatalà (2016) i l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (2018).

En la categoria d’incorporació a la comunitat lingüística catalana, l’han rebut Saoka Kingolo (2008), Giovanni Castro (2009), Celia Angulo (2010), Pius Alibek Hermez (2012),Ileana Belfiore (2014), Liz Castro (2016) i Halldór Már Stefánsson (2018).

I en la categoria de Voluntariat lingüístic, els guanyadors han estat l’Hospital Sant Jaume d’Olot (2012), el Projecte Rossinyol. Universitat de Girona i Fundació Servei Solidari (2014), Punt de Referència – Projecte d’extutelats (2016) i Ramon Rom Sagristà (2018).

El Premi Robèrt Lafont, instituït per la Direcció General de Política Lingüística el 2010, té l’objectiu de reconèixer persones o entitats que s’ha distingit per la defensa, projecció i promoció de l’occità aranès, o de l’occità en general, en qualsevol punt del domini lingüístic. L’han rebut Peire Bèc (2010), Felip Gardy (2012), Jacme Taupiac (2014), Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran (2016) i Georg Kremnitz (2018).