Featured Video Play Icon

Encara que només hem rebut un comunicat per part dels Amics de la Bressola que podeu llegir aquí, fem un repàs a les primeres reaccions de polítics nord-catalans: Per exemple OPC (oui au Pays Catalan) ha publicat a la seua pegina de facebook un comunicat (en francès) titulat ‘el veredicte de la vergona (Le veredict de la honte) També en declaracions a l’indépendant, Jordi Vera ha dit: ‘ Aquestes condemnes són impensables, però certes. Espanya confirma que ja no és un país completament democràtic, s’assembla cada cop més a Turquia, que destitueix els batlles, llença els seus habitants a la presó i prohibeix a la premsa que s’expressi. Espanya acaba de reafirmar que no és capaç de dialogar amb representants elegits majoritàriament, i, doncs, què vol fer ara? empresonar a dos milions i mig de catalans? És trist arribar a aquests extrems. Trist i ho repeteixo inadmissible’.

El senador François Calvet , un dels signats de la carta de 41 senadors feta pública fa uns mesos, en declaracions també a l’indépendant ha dit: ‘Es horrorós , tinc la pell de gallina
amb el pensament que la justícia ha pogut condemnat la gent per les seues idees sense que Europa hi intervingués. Sóc un fervent partidari d’aquesta Europa, estic decebut. Com podem imaginar que Carmen Forcadell ha estat condemnada a onze anys i mig de presó simplement per organitzar un debat al Parlament? O Jordi Cuixart a 9 anys per pujar a un cotxe de policia? Tota aquesta història no és sembla a res. No hem d’abandonar els presos catalans, hem de continuar defensant-los i prendre iniciatives. En el grup de 41 senadors, hem previst actuar. Per començar, anirem a veure els líders a la presó.

Per  la seua banda Nicolas Garcia ha publicat al seu blog un comunicat que podeu llegir aquí, on entre altres coses expresa els tres sentiments que ‘ m’animen són revolta, tristesa, i inquietut.’. També podeu llegir la reacció dels comunistes nord-catalans que ‘rebutgen totes les sancions als presos polítics catalans’.

També Pere Manzanares, responsable de ‘Alliance pour la liberté des prisonniers catalans’ (?!) ha declarat que: ‘Esperàvem aquest tipus de veredicte. Es confirma, sorprenentment, que res no ha canviat  fonamentalment en l’enfrontament entre Espanya i Catalunya, i què ningú vol cedir. Crec que estem en una guerra de trinxeres que ara augmentarà la seua força a través de manifestacions susceptibles d’invertir la vida pública. Potser fins i tot una vaga general. La paciència de la societat catalana en conjunt té els seus límits, ja ha mostrat molta calma, una gran mobilització i un immens coratge, avui es troba davant d’un mur.No hi ha possibilitat de recórrer contra aquestes penes ni d’interposar cap recúrs. En aquest context, els desbordaments són possibles. Però no hauriem de passar per això, o o necessitem més empresonaments més exiliats perqué  la  comunitat internacional decideixi  moure’s? Crec que ho sabrem aviat. Mentrestant, estem en ordre de lluita amb els col·lectius creats a Montpeller, Tolosa, Rennes, Nantes, Niça, París i Còrsega per organitzar manifestacions arreu de França i portar la lluita més enllà de les fronteres’.

El batlle de Perpinyà, Jean Marc Pujol, també ha fet públic un comunicat on diu ‘Dono suport als homes i dones que volien que se sentís la veu del major nombre de persones. Avui el Tribunal Suprem espanyol ha pronunciat sentències especialment greus. De 9 a 13 anys, sense recurs, sense reducció possible. Els desitjos dels pobles, l’expressió de cadascun no han de ser ofegats ni humiliats. Més que mai, és necessari trobar el camí de la conciliació i el diàleg per no caure en una crisi que pugui ser irreversible i evitar una fractura social amb conseqüències greus.’.  El batlle signa el comunicat també com a president de la comunitat urbana de Perpignan Méditerranée Metropôle