Per estrany que pugui semblar, a la Catalunya Nord hi ha coses molt més importants i transcendentals que saber quin nom acabaran posant-li a la Ruritanie o intentar entendre com és que Les Républicans han designat Danielle Pagès per disputar l’escó de la tercera circumscripció a la socialista Ségolène Neuville, i una d’aquestes coses és analitzar les reaccions de Marine Le-Pen davant del referèndum sobre el Brèxit.

Al Sud, m’imagino que Plataforma per Catalunya (PxC) deu haver fet les seves anàlisis i valoracions sobre el Brèxit, però com que aquest partit xenòfob d’ultradreta és una força no ja minoritària sinó marginal, poc que m’interessa o em preocupa. Naturalment, quan vaig veure a la televisió Marine Le-Pen parlant sobre el Brèxit, la primera cosa que em va venir al cap és que a la Catalunya Nord la força, els resultats i l’arrelament del Front National hi són infinitament superiors, fins al punt que la comparació no té sentit, als de PxC al Principat. Suposo que no cal recordar ni que Louis Alliot va estar a punt d’esdevenir alcalde de Perpinyà o que l’any que ve Marine Le-Pen pot fer bastant bon paper en la cursa cap a l’Elisi, la qual cosa vol dir que molts ciutadans francesos, comptant-hi un bon nombre de catalans, hi faran un per lamentable.

No m’agrada la Unió Europea perquè hi veig unes institucions dominades per obscures conxorxes d’elits polítiques on l’opinió i els desigs dels ciutadans europeus no compta per a res; si el govern federal dels EUA funcionés igual com les institucions europees seria molt comprensible que a Texas, Califòrnia, Nova York, Nevada, Nou Mèxic, etc molta gent volgués separar-se dels EUA perquè n’estigués tipa dels buròcrates de Washington.

D’altra banda, els polítics dels diferents països europeus són els primers que en la Unió Europea no hi deuen creure gaire; per això, en les eleccions al Parlament Europeu, tots els partits hi presenten els seus saldos i restes de sèrie, és a dir, aquells dirigents que han fracassat en les polítiques nacionals dels seus països, i d’ací ve l’elevat grau d’abstenció en les eleccions europees. Ara bé, si avui dissolguéssim la Unió Europea, demà l’hauríem de tornar a crear, tot i que, com seria lògic, amb unes formes noves i procurant no repetir els errors d’ara.

Els Tractats de Versailles de 1919 es van proposar impedir que a Europa tornés a esclatar una gran guerra com la de 1914, però no van crear cap organisme de coordinació dels diferents estats europeus, una cosa d’altra banda normal perquè aleshores alguns d’aquests estats, com ara França, tenien ínfules de potència imperial mundial; el resultat de tot plegat, ja ens el coneixem: només vint-i-un anys després d’acabada la Primera Guerra Mundial, va començar la Segona; per això, en moltes famílies, si l’avi havia anat al front el 1914, el pare hi havia hagut d’anar el 1939. Després de la II Guerra Mundial, demostrant que s’havia après la lliçó, es van començar a posar les bases per a la creació de la Comunitat Econòmica Europea, antecedent de l’actual Unió Europea.

Per tant, ja ens podem imaginar on ens conduiria l’antieuropeisme del Front National i dels altres partits de l’extrema dreta europea; al capdavall, el seu projecte és que a Europa hi hagi no pas un conjunt de països i de societats intentant cooperar els uns amb els altres, sinó, com abans de 1945, uns estats basats en uns discursos nacionalistes radicals, situats per damunt del bé i del mal en la defensa dels seus interessos de cara a l’exterior i en el tractament dels seus ciutadans, o, potser més aviat súbdits. En conseqüència, si amb la Unió Europea, els països i la gent d’Europa va malament, amb els estats nacionals de Marine Le-Pen encara anirien pitjor. D’altra banda, que el referent polític dels dirigents del Front National és la Rússia de Vladimir Putin ho sabem perfectament perquè de la seva admiració pel model rus no se n’amaguen gens; per tant, qui vulgui fer-se una idea de com podria ser una França governada per Marine Le-Pen només necessita seguir regularment l’actualitat política i social de Rússia, amb la seva manca de democràcia, les seves màfies, el seu nul respecte als drets humans, etc.

 

Xavier Deulonder i Camins (27/06/2016)

deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.