Continuem, per segona setmana consecutiva, confinats i ho estarem per unes setmanes més i insistim amb el clam per la vida: ‘cuideu-vos, cuidem-nos i ‘queda’t a casa’ (títol també de la cançó d’una nena de 6 anys d’Agramunt per superar el COVID-19).
Malauradament, tot i l’exponencial propagació diària del COVID-19 i les recomanacions dels científics, com les d’en Oriol Mitjà, ens entristeix que hi hagi empreses, indústries i serveis no bàsics que segueixin amb les màquines en marxa esperant cada dia als seus treballadors, com si d’autèntiques màquines aquests es tractessin. De debò, orgull de veure com els professionals de la salut ho donen tot per salvar-nos amb l’escassetat de material de protecció i indignació en veure com d’altres segueixen prioritzant l’economia fregant-se les mans per treure profit de la desgràcia aliena.

En @naxoxan és un treballador d’estació de tren i el seu testimoni ens commou: ‘No puc ni vull callar: veig molts ciutadans que van a treballar com jo. Veig, al dia, com unes 200 persones o més. Siiii, les compto i veig com toquem màquines, acer, plàstic i els seients. Com intenten mantenir la distància, però sempre hi ha algun descuit. Observo com toquem el timbre de la parada i com es toquem la cara sense adonar-nos-en. No disposo ni d’uns tristos guants o mascareta. I siiiii tinc por i em puc plantar i dir-li a la meva empresa que no faig més hores extres pels companys que es troben malalts i que no vaig més a treballar perquè vull confinar-me a casa. Però, seré jo l’únic qui ho faci?. I em quedaré sense feina?. I si segueixo m’encomanaré? I si encomano algú ? A la meva parella ? A un altre ciutadà que va a treballar com jo ?. Cap governant hauria de deixar que això passés. En un moment, miro a unes monges que corren per anar a una residència, amb la màscara i els guants posats. Semblen aclaparades, ja que no poden treure el bitllet amb els guants. Les tranquil·litzo, els hi trec el bitllet per la màquina, els hi dic que no es toquin la cara i m’emociono. Els hi donaria una abraçada forta i un petó, però no puc…que Déu t’ho pagui maco em diuen i els contesto: ‘Déu no ho sé, però vostè m’ha alegrat el dia’ i em torna un somriure amb uns ulls alegres i amb forma de cor‘.

Vivim i viurem temps molt difícils, però com deia Mahatma Gandhi: ‘viu més senzillament perquè d’altres puguin senzillament viure‘. I és que ara toca parar-ho tot per/i salvar vides, com ho fan els professionals de la salut, perquè aquests saben molt bé que el més valuós i preuat al món és la vida. Tothom haurem d’aprendre de la seva gran ètica i, sobretot, aquells empresaris que només pensen en termes econòmics, per sort no tots perquè alguns s’han bolcat amb els ajuts, donacions i amb facilitats als treballadors. Allò que, sens dubte, farem és pintar en els nostres cors una creu sanitària per fer vibrar com mai l’estima i l’amor vers a ells (també vers a totes i tots els professionals dels serveis bàsics) i vers a les nostres famílies, amics i veïns. Tan sols així enfortirem les defenses del nostre cos front el COVID-19. Des d’aquestes línies, aplaudim enèrgicament l’ètica sanitària de tots els professionals de la salut i escoltem amb estima i admiració la veu d’Ester Santacana: ‘Sòc metgessa amb coronavirus, visc amb el meu home i dos fills. La noticia era d’esperar. Els metges tenim un risc elevat i molts dels meus companys també estan infectats. La prova positiva malgrat esperada, no deixa de ser impactant, tant per a un mateix com pel nucli familiar. A casa ho hem solucionat amb l’auto-confinament voluntari a la meva habitació sense massa dificultats. La malaltia en el meu cas ha estat una mena de grip fluixeta, amb poquíssima febre i molt cansament muscular, tos, descomposició i pèrdua de l’olfacte i del gust. Heu de saber que hi ha persones infectades sense cap símptoma, d’altres amb símptomes molt variables, des d’una pèrdua de gust i d’olfacte a una pneumònia greu bilateral. En el meu cas l´evolució ha estat prou satisfactòria i en el sisè dia comptant d´ençà que em vaig fer la prova em trobo força bé, plena d´optimisme i vitalitat. Si segueixo així aviat tornaré a ser al vostre servei a l´hospital. Molta serenor i confiança és el que cal i seguir sempre les instruccions dels nostres especialistes que son bons professionals i els que en saben de debò i ens poden ajudar. Cuideu-vos !!!!!!’.

Us estimem Ester i us desitgem a totes i tots els equips de professionals malalts una molt ràpida recuperació.Un optimisme vital ara el de na Ester i que ens ha d’ajudar a allunyar els sentiments de la por, perquè aquest virus té doble cara: la infecciosa i/o fisica i la psicològica i, en aquest camí, ens pot i atrapa a tothom. Cal vencer-lo, no sabem com, però de nosaltres depèn mantenir les nostres defenses immunes ben fortes, tot i les adversitats i el dol per la pèrdua dels nostres éssers estimats. Siguem forts i amunt sempre!

Els psicòlegs i mediadors de conflictes per barrar el pas psicològic al virus es llencen altruistament a les xarxes per oferir-nos ajut com també ho fan als professionals de la salut els psicòlegs per la independència @psicolegsanc amb els seus importants consells que es poden trobar a  aquest enllaç  I també trucant al telèfon 93 347 17 14, de dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 16 a 21h.

En Roger Salmerón (@Roger-Salmeron), psicòleg i mediador de conflictes, i dels primers en oferir ajut a la xarxa, indica que: els conflictes no són ni bons ni dolents: són el que en fem d’ells. La crisis sanitària que estem vivim, com a qualsevol conflicte ens planteja a cadascú de nosaltres un repte. Quelcom que no hem de defugir doncs implica un estrès en la gestió de les emocions: Les persones contagiades de COVID-19 han de seguir les instruccions mèdiques pertinents i entendre que en seguir-les ajudareu a mantenir segures a les persones que us estan cuidant. Aquelles persones que viuen soles poden accentuar percepcions d’aïllament i d’ansietat, que poden veure’s incrementades si anteriorment han experimentat algun tipologia relacionada. El confinament pot potenciar qualsevol tendència i/o problema psicològic previ, especialment, en la gent gran. Els progenitors que han de conviure sols amb el menors, a més, aquests hauran de tenir en compte la necessitat de delimitar espais de privacitat i de silenci individual o/i per edats. Sobre les relacions entre adults es fa recomanable també un canvi de la rutina si aquesta porta a la frustració, especialment, si hi ha menors a càrrec.Els progenitors separats i en conflicte actiu recordeu que és bo tenir present la necessitat de separar el conflicte de persones. S’ha de subordinar tota visió personal a les necessitats del menor.En el cas de la gent que treballa, cal no deixar-se dur per la por ni la paranoia de poder ser contagiats. S’han de seguir de la millor manera possible les instruccions sanitàries. Els treballadors teniu drets laborals i us heu de recolzar en aquests. Ho superarem, perquè aprendrem a ser més pacients, empàtics i solidaris. Serem més resilients perquè haurem entès que les adversitats, en realitat, són finestres per esdevenir millors persones‘.

I és que el poble català sempre solidari, amb bona gent i amb seny no s’arruga i lluita amb el seu enginy i treball incansable per abastir hospitals, residències de gent gran i als veïns de pobles i ciutats del material de protecció (mascaretes, guants, bates, barrets de dutxa, respiradors,…) front el COVID-19 que tant escasseja als hospitals i que tant preocupa com abastir-ho. Les àvies majoritàriament, han posat les màquines de cosir en el centre de les nostres vides per confeccionar mascaretes i bates com ho ens explica na Gemma Juanhuix: ‘Em sap greu no poder sortir de casa. Poso la televisió i veig tot allò que passa… Ja sé que aquestes mascaretes de roba no són el mateix que les de la farmàcia però d’alguna cosa serviran, no?”, em deia la Mercè, la meva àvia, per telèfon. En faré tantes com pugui i les repartiré als veïns del carrer, que són tots persones grans, per tal que en tinguin. I per a vosaltres també en faré. Té 80 anys i sempre explica que volia ser modista, i tot i que la vida no li ho va permetre, a casa seva la màquina de cosir no ha deixat mai de treure fum. Ja sé que no hem d’anar pas enlloc, nosaltres, però hi ha gent que sí i que no tenen mascaretes. N’he fet de tres tipus, però he decidit que les faré totes rectangulars perquè van més bé. La Maria, de 76 anys, és la meva altra àvia. Ella i l’avi tenen la sort de viure en una masia, allunyada del poble, i poden seguir sortint a seure a l’era com si fos qualsevol dia. Però, tot i tenir opció de poder fer vida normal, ha optat per elaborar tantes mascaretes com pugui -de tres capes, perquè diu que així protegeixen més- per donar-les als veïns de Sant Feliu de Buixalleu. Vull tornar a abraçar aviat a les persones que estimo i que la meva àvia pugui deixar de passar els diumenges sola. Vull tornar a la normalitat, dinar tots junts i que l’àvia em guanyi tres o quatre partides seguides al dòmino.Ara, toca quedar-se a casa i col·laborar en la mesura que sigui possible; per fer mascaretes només necessiteu roba, fil, agulla i ganes de vèncer el Covid-19. Aquesta crisi sanitària fa por, molta por, però no tot és negatiu. Emociona saber que la nostra societat aporta diàriament el seu granet de sorra per poder-ne sortir el més aviat possible. Gràcies, moltes gràcies!’.

Un granet de sorra que aporten també els @sanitarisxrep amb el seu suport de coordinació i logística en la recollida, la gestió i el lliurament del material de protecció als hospitals, residències i CAP’s. Sobretot, reparteixen mascaretes realitzades per les cosidores i donades per empreses i també barrets de dutxa d’hotels i de particulars.
D’altra banda, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa la ‘Campanya jo actuo X Donar’ per recollir material i l’aplicació ‘Stop COVID’19 per fer el seguiment i vigilància dels símptomes del Coronavirus. Mentre els nostres científics avui treballen en el desè dia de l’assaig clínic. Un estudi que, com ja hem dit, és la llum de la nostra esperança. Una llum que s’estén amb enginy i emprenedoria als nostres joves enginyers que lluiten a contrarellotge contra la pandèmia amb la creació i la producció de respiradors.
Una producció de respiradors que compta amb una gran xarxa solidària d’empreses i de persones voluntàries que s’han posat mans a l’obra per cercar solucions. D’entre elles, una spin-off catalana BCN3D que es dedica a la fabricació d’impressores coronavirusmakers.org 3D i que ha donat un total de 63 als hospitals per tal que puguin ser utilitzades en projectes que puguin contribuir al benefici de la salut pública i salvar vides. Però, les grans multinacionals com HP i Seat no s’han quedat enrere. Una situació molt difícil en la què la investigació, la innovació i la producció de material de protecció, juntament amb el confinament de les persones i els treball dels professionals de la salut, són les nostres principals eines per vèncer el Coronavirus.  I per a tots aquells que us cuideu i també cuideu a les vostres famílies, recordeu que només amb una molt alta vibració d’estima i d’amor mantindrem fort el nostre sistema immune i superarem les pors. AMUNT!
Agrair la feina que fan els treballadors socials, el personal de supermercats, farmàcies, logística, taxistes, transport públic, laboratoris, personal de neteja i a tot el personal de les residències de gent gran. I especialment, als mossos i bombers que aplaudeixen i amb les sirenes encoratgen el personal sanitari que treballa incansablement als hospitals del país.
I amb les paraules del poeta @PerePeries, des d’aquest balcó de Vilaweb Cat Nord, us aplaudim sanitaris ben fort:

Cada balcó és un cor,
i cada cor, agraïment.
Cada agraïment
és una vida,
i cada vida,
mil moments.
Gràcies sanitaris,
són per a vosaltres
mil moments d’aplaudiment.

Gràcies als artistes gràfics @Byjunkye i @JordiMagria1 i a tots els testimonis.

Molts ànims a tots els malalts i a les famílies que han perdut els seus éssers estimats, el nostre més sincer condol. Us estimem!

Rusc d’abella

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.