Si el 2020, és a dir d’ací dos anys, Romain Grau esdevingués alcalde de Perpinyà, no es tractaria pas d’una notícia especialment dolenta; al capdavall, pitjor seria un nou mandat de Jean-Marc Pujol o, encara més, el malson d’una victòria de Louis Aliot, però, ho haig d’admetre, les idees que el dirigent català de La République en marche ha exposat en l’entrevista publicada diumenge passat a l’Indépendant no m’han acabat d’engrescar.

Per començar, el text ve acompanyat d’una fotografia de Grau a l’Elisi amb Macron; hi veig el mal averany d’un polític que consideri prioritaris els seus interessos a París respecte de la seva feina a Perpinyà, tal com ara ho fa, descaradament, Louis Aliot, absent en la majoria dels plens municipals perquè, segons sembla, els seus molt importants compromisos a París i a Brussel·les no li deixen prou temps per desplaçar-se a Perpinyà; a més, a l’entrevista, Grau explica que, després d’haver-se reunit amb Macron a l’Elisi, enviarà un comitè a Perpinyà per escoltar les opinions dels veïns, una feina que, òbviament, se l’hauria poguda estalviar si, de debò, la Catalunya Nord fos el centre de la seva activitat política.

A França, el poder només existeix a París; per tant, és inconcebible que algú com Grau tingui com a màxima ambició ser alcalde de Perpinyà; tal com ja ens ho podem figurar, el seu objectiu final és el d’acabar movent-se per l’Elisi i per Matignon, o, si no, qui se’n recorda que Gaston Defferre (1910-1986), a més de ministre, era alcalde de Marsella? Deferre va exercir el seu càrrec municipal des de 1953 fins que es va morir, però segur que per Marsella només s’hi deixava veure quan a París no hi tenia res a fer.

Em sembla tenir entès que un 70% dels catalans vol que l’escola sigui en català, però, en l’entrevista a l’Indépendant, Romain Grau no parla de res relacionat amb la recuperació de la llengua; deurà ser que sap perfectament que, com a alcalde de Perpinyà, no hi tindria cap competència perquè tot dependria de què hi digués a París el senyor ministre de torn.

Li sembla bé que la Catalunya Nord hagi acabat inclosa dins de l’esguerro territorial parisenc denominat Occitanie? Com que no diu pas el contrari, haurem de suposar que sí. Què passarà a la Catalunya Nord quan deixi d’existir el departament de Pyrénées Orientales? Ni en parla ni l’hi pregunten, igual com passa amb la creació d’una regió administrativa catalana. L’entrevistador assenyala la greu situació de Perpinyà caracteritzada pel seu elevat índex d’atur i li demana a Grau si, com a alcalde, podria fer revifar la vida econòmica de la ciutat; potser la pregunta hauria de ser si li sembla lògic pretendre aportar cap solució a Perpinyà tenint en compte que l’arrel dels seus problemes rau en el centralisme social, polític i econòmic franco-francès que Grau no sembla voler qüestionar. Per cert, i Catalunya? Pot un alcalde de Perpinyà mantenir-se al marge de l’evolució política del Principat? Implícitament, els entrevistadors de l’Indépendant ho deuen considerar així perquè aquesta qüestió no l’han plantejada pas. No cal dir que no m’ha sorprès gens de no veure una fotografia de Grau amb el llaç groc.

Ja ho sé que el govern municipal de Joan Pau Alduy va tenir molts desencerts i molts aspectes criticables, però, dissortadament, no puc pas creure que Romain Grau tingui ganes de reprendre l’ambient catalanista i d’obertura a la resta de Catalunya perdut d’ençà de l’arribada a l’alcaldia de Jean-Marc Pujol.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.