El menypreu de l'estat sobre tot és més enllà de París i rodalies

Primer, comencem amb la línia de Perpinyà-Vilafranca que, arran de l’accident de Millars, deixà de funcionar per temps indefinit, cosa que, com és lògic, posa en perill la continuïtat del Tren Groc, la situació del qual, per la seva precarietat, només pot comparar-se a la del català, i, ara, ens trobem que, el proper 15 de juliol, és a dir, d’ací unes quantes setmanes, deixarà de funcionar la via de mercaderies que porta els productes agrícoles catalans al mercat de Rungis, és a dir, a París; vist el dia de què es tracta, enguany no hi haurà a la Catalunya Nord gaires motius de celebració en el jorn gloriós de la festa tricolor de la Bastilla, suposant, és clar, que mai n’hi hagi hagut en un dels departaments més abandonats de tot l’Hexàgon. Proposen com a solució alternativa enviar la fruita i les verdures a Rungis per carretera; bé, també podrien dir que un servei d’autos de línia de Perpinyà a Puigcerdà podria substituir la línia de Vilafranca i el Tren Groc i que per mantenir viu el record del “canari” en els paisatges del Conflent i de la Cerdanya, els autocars d’aquest servei aniran pintats de groc. Curiosament, a Rungis o a París no protesten pas; ells rai, que si deixen de rebre els enciams i els préssecs de Perpinyà, no els costarà gaire trobar un altre proveïdor; que en prenguin nota, doncs, els pagesos catalans que anaven a la frontera a tombar camions.

El ministre François de Rugy, que ha fet el gran esforç de sortir de París per desplaçar-se a Occitanie, una de les regions de la perifèria nacional, promet que la línia de Rungis funcionarà fins pel desembre i, després, si no hi ha entesa amb la SNCF, la línia es mantindrà mitjançant contracte amb d’altres operadors ferroviaris. Certament, l’arrel del problema és la manca d’inversions de la SNCF en la línia de Perpinyà a Rungis, però és que es tracta d’una companyia ferroviària amb una vinculació molt estreta amb l’estat que representa el ministre Rugy.

Segons el PCF 66, la Nació, és a dir la suma de l’Estat i la SNCF, ha d’invertir en la millora i actualització de la línia de Rungis, per evitar tant la destrucció de llocs de treball com el dany ambiental que implica el transport per carretera, i no menysprear aquest departament —lògicament el de Pyrénées Orientales, representat, com sabem, pel codi numèric 66— i la seva població; no, si de raó ja en tenen, només que França es basa en el menyspreu a tot allò que es trobi més enllà de París; segur que no era un menyspreu a la població catalana dir-li que per millorar i progressar en la vida calia marxar a París? O el simple fet d’admetre l’esquema de París i el desert francès? O considerar el català és un patois, i, fins i tot, afirmar en declaracions al Senat per part d’un ministre que les llengües regionals són un perill? Segur que cap dels militants del PCF 66 no s’ha trobat mai que a París se n’hagin rigut del seu accent?

Romain Grau, que esperem que sigui el proper alcalde de Perpinyà en comptes de Louis Aliot, promet moure cels i terra per evitar la desaparició de la línia de Rungis; veurem el cas que n’hi faran a París, la ciutat on, segons diuen, un nord-català pot descobrir que, malgrat el que pogués creure’s, no és pas ben bé francès. Per part meva, jo proposo construir una línia de mercaderies que vagi directament del mercat de Sant Carles a Mercabarna, el centre de distribució de productes alimentaris a Barcelona on hi arriben productes de tot arreu dels Països Catalans; ni que sigui per la menor distància, els costos de transport a Barcelona sempre seran més baixos que els de transport a París.

Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com