La setmana passada ha estat una setmana d’aniversaris, i no pas de cap fet luctuós de la història franco-francesa que se’ns obliga a assumir com a pròpia, sinó d’esdeveniments que mostren la voluntat que el Rosselló, el Conflent, la Cerdanya, el Vallespir i el Capcir continuïn sent la Catalunya Nord en comptes de convertir-se en el departament de Pyrénées Orientales, el número 66 dins de la République, una, indivisible i hexagonal.

            La setmana passada, van complir-se els quaranta anys de la Bressola, i els trenta-cinc de Ràdio Arrels, dues entitats que són una de les principals raons per continuar creient en l’existència de la Catalunya Nord. Vés qui ho havia de dir a aquells que, el 1976, van sentir-se tractats de bojos i d’irresponsables per escolaritzar els seus fills en un garatge i, a més, en català, que, quaranta anys després, el principal problema de la Bressola seria el de no poder admetre tots els alumnes que volen matricular-s’hi; ja sabem, d’altra banda, el nul interès de l’administració francesa per garantir que tots els mainatges de la Catalunya Nord finalitzin la seva educació escolar sabent perfectament el català.

Certament, no podem ser pas triomfalistes perquè l’objectiu final no en pot ser cap d’altre que el català torni a ser una llengua que se senti amb normalitat pels carrers de Perpinyà tal com era habitual fins ara fa uns seixanta anys, i aquesta fita està, dissortadament, lluny d’assolir-se, principalment perquè, a hores d’ara, encara hi ha qui no sap veure cap contradicció entre simpatitzar, o fins i tot militar, en el moviment catalanista i, després, a casa parlar als fills —o als nebots o a la canalla del seu entorn— en francès, cosa que ve a ser com si un ecologista es dediqués a cremar boscos o un defensor dels drets dels animals fos aficionat a les corrides de toros. Si ja ets avi, pensa que si als teus fills els vas parlar en francès, això encara pots arreglar-ho parlant en català als teus néts.

Ara per ara, no podem pas considerar injustificat el temor que, d’ací uns vint anys, la situació del català a la Catalunya Nord arribi a ser tan penosa com la de l’occità a moltes contrades d’Occitània; evidentment, la principal diferència entre un cas i l’altre és que a l’altra banda de la frontera francesa, l’occità només té la Vall d’Aran mentre que el català té el Principat de Catalunya, però no totes les solucions han de venir de Barcelona, la qual, d’altra banda, tampoc no té dret a desentendre’s de la situació del català a la zona francesa de Catalunya.

La normalització del català és possible a la Catalunya Nord però impossible al departament de Pyrénées Orientales, una raó de més perquè dins del moviment catalanista s’iniciï el debat per mirar de trobar la manera d’esdevenir una força majoritària en la vida política nord-catalana; que a Perpinyà, el Front National hagi estat a punt d’assolir l’alcaldia és com si al Principat hi hagués una ciutat important on el primer partit en fos un de radicalment espanyolista com el PP o Ciutadans.

            Ràdio Arrels celebra el seu trenta-cinquè aniversari amb una decidida voluntat de renovació; per això, el seu director i fundador Pere Manzanares hi cedeix el lloc al periodista Albert Noguer. Naturalment, el 1981, a Perpinyà es deuria considerar gairebé una obvietat de sentit comú que pretendre fer una ràdio normal en català era una cosa tan incongruent i contradictòria com ho seria voler dibuixar una circumferència quadrada. Doncs bé, precisament aquest és el repte que ara es marca Ràdio Arrels: ser una ràdio en català que, dins de la Catalunya Nord, competeix amb les altres emissores les quals, ara per ara, encara són majoritàriament en francès.

           I com n’hem de dir de la Ruritanie? Occitanie-Pays Catalan o bé Pyrénées Méditerranée? Deixant de banda que, com tot, això ho decidiran a París, avui tenia ganes de parlar només de coses realment importants i deixar-me estar de perdre el temps en foteses.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.