Iniciem el mes de juliol d’un estiu difícil pels efectes de la COVID perquè els contagis a Catalunya no s’aturen i les seqüeles del coronavirus són causa d’estudi i de gran preocupació, tal com indiquen els equips mèdics dels hospitals i els afectats/des. Fa moltíssima calor a tot el territori, les platges i les costes catalanes estan plenes després del confinament, i l’escenari polític arreu es troba força calent, sobretot a Perpinyà pels resultats de les eleccions municipals, atès que ens sorprèn el resultat del partit de l’extrema dreta ‘Rassemblement national,’, amb el 54% de vots. Ens preguntem per què i què està passant a la Catalunya nord i a Perpinyà amb l’obtenció d’aquests resultats?

Mestrestant recordem, com fa un any, a Estrasburg, després de dues nits de viatge en autocar, el poble català emplenava la ciutat i la plaça Adrien Zeller davant del Parlament Europeu amb el clam de llibertat i reivindicava per igual, amb una calor sufocant, els drets dels eurodiputats catalans a l’exili i dels presos polítics. Perquè el poble unit no feia ni fa distincions per reivindicar i exigir els drets fonamentals, la llibertat, la independència i la república.

Ha passat un any, i tot i la manca de llibertat dels presos polítics i la suma diària d’encausats/des anònims/es i dels càrrecs públics, l’escenari polític es troba en millors condicions de participació política pel que fa dels nostres representants a les institucions europees amb el revés judicial. Tot i que ara, malauradament, el poble no es troba en la millor situació social ni econòmica per la pandèmia de la COVID, atès que pateix l’atur, els ERTOS, i tot i rebre les ajudes socials, s’esperança en què es mantinguin i garanteixin els llocs de treball. I és que l’escenari de la política s’esmicola i les vísceres pel poder fan saltar pels aires el desig de tot un poble, a més de truncar injustament la trajectòria política dels liders independentistes, com ara na Laura Borràs. Sembla que hi ha voluntat de borrar l’objectiu de la independència i només de donar llum verda, sense obstacles, a l’autonomisme disfressat d’un anhel de república. Ens preguntem per què es trenca l’independentisme polític? Per què no es respecta la voluntat del poble? Perquè una cosa és que els polítics no encaixin amb unitat el procés d’independència i una altra que el vulguin silenciar i que a més ho intentin i ho simulin els partits d’esquerra, la qual cosa resulta increïble.

De la mateixa manera, també resulten insòlits els motius pels quals es jutjarà a na Laura Borràs. I és que quan a un polític se’l vol encerclar amb presumptes delictes tipificats a l’administració pública o a les entitats i/o organismes autònoms la contractació pública és converteix en tema diana. Tot i això, si seguim el fil de la normativa i dels procediments de contractació pública, ens adonem que la maquinaria de control de les administracions són, suficientment, fèrries com per detectar qualsevol irregularitat, ja sigui mitjançant els corresponents òrgans interventors i jurídics dels departaments com per la mateixa Sindicatura de Comptes. Tots ells tenen la competència i l’obligació de controlar, com a òrgans de fiscalització pública, i de posar el corresponent semàfor vermell, si escau, als procediments de contractació i als expedients comptables que no s’ajusten a la normativa vigent. Per cert, tot i les recents modificacions de la normativa contractual aquesta continua sent d’alta complexitat procedimental i un tant enrevessada, caldria pot ser fer un esforç per simplificar-la o bé fer-la més comprensible als ciutadans i ciutadanes ara que amb la llei de transparència poden accedir de primera mà a aquesta i a tota la informació pública.

Dit això, confiem plenament en la gran professionalitat dels funcionaris encarregats del control comptable i dels procediments contractuals per la qual cosa resulta difícil creure’s allò que ens volen fer creure, un cop més, dels polítics independentistes. Perquè no oblidem mai que qui executa a les administracions públiques la política pública dels partits polítics és la gestió pública, és a dir, els gestors públics. És per això, que convé tenir clar quin és el rol de la gestió pública i quin el de la política pública.

I amb el poeta @PerePeries parlem del i al poble:

Si el poble parla, és
Democràcia.
Si és un sol crit, és
Unitat.
Si vol la llibertat, és
Independencia.
Democràcia
Unitat i
Independència.
És el poble
qui ha parlat.

Gràcies a la solidaritat artística de @ByJunkye

Rusc d’abella

 

Apunt complementari de la Redacció de VW CN:…
… si parla molt bé, peró sobretot si els qui manen l’escolten i actuen com vol el poble.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.