A l’escenari polític li manca oxigen per afrontar la unitat que el poble li demana, en espera de la Sentència. Des de l’1 d’octubre, el poble ha assistit a totes i cadascuna de les manifestacions convocades, tant al territori català com a Brussel·les, Madrid i Estrasburg per la llibertat dels presos polítics i exiliats, els drets humans i el dret d’autodeterminació, entre d’altres qüestions.

El motiu pel qual ahir i avui a les 11h l’ANC convoca manifestacions a les seus d’ERC i PDeCAT és  ben diferent: per un #STOP al 155 i per donar llum verda a la unitat que exigeix el poble, unes reivindicacions que s’han desenvolupat sempre dins del respecte, la pau i la convivència. Una pau truncada el primer d’octubre per unes càrregues policials als col.legis electorals. Uns fets i imatges que, sense oblit, s’han arxivat en les ments, i han provocat en algunes persones la necessitat de solidaritzar-se creant un servei per a les persones, com són els Sanitaris per la República (SxR). Un dels projectes de solidaritat i voluntariat social i atenció en l’àmbit de la salut més estimat i valorat pels catalans/es juntament amb els BombersxR @ ANC_Bombers i que s’ha constituït com Associació.

Amb SXR hem coincidit a Estrasburg i els hem vist amb el seu casc sempre visible i amb la motxilla a l’esquena en alerta i també assistint a les 43 persones indisposades per l’onada de calor. La Nina, una d’aquestes persones ateses, ens explicava així la seva experiència:

No sé a quina temperatura devíem estar, però la sensació tèrmica era ben bé de 40°C a l’ombra. Ja portava una hora escoltant els parlaments quan em vaig començar a sentir molt malament, tenia ganes de vomitar, mareig, en algun moment semblava que perdia el món de vista. Una companya em va dir d’anar cap a on es localitzaven els Sanitaris per la República. A mi em sabia greu perquè pensava que tampoc era tan urgent el que em passava, afortunadament, li vaig fer cas, quan vaig arribar em costava fins i tot respirar! Els SxR em van mullar tota i em van posar gel per baixar la temperatura corporal, mentre no deixaven de fer-me aire amb un ventall. No només em van ajudar, sinó que em vaig sentir molt acompanyada. No em van deixar marxar fins que no es van assegurar que estés bé. Dir que el tracte va ser amable seria dir poc. Són grans professionals carregats d’humanitat. Mai els podré agrair prou el que van fer per mi. Quan no estas bé, lluny de casa i sense la família, trobar gent que t’ajudi i que et tracti amb tant de carinyo ho és tot.

També vàrem viure i ser testimoni de l’atenció telefònica disponible les 24 hores de metges i infermers als caminants del camí per la República. Leti, una de les persones que va fer amb en Rai el Camí per la República, ens recorda que: aquests pofessionals de la sanitat, herois per a mi, actuen de forma altruista, van voluntàriament amb els seus mitjans per donar la primera assistència a tothom qui ho requereixi, pensi el que pensi i sigui d’on sigui, ells actuen amb el jurament Hipocràtic per avant! Sols en queda admiració per a ells i per al meu poble diferent, de la resta del món, perquè això és el que produeix aquesta lluita per les llibertats; Bombers per la República, Mossos per la República, Juristes per les llibertats, CDR, Arran, activistes diversos…’

Per a en Rai, l’impulsor del Camí per la República, els SXR ‘han estat els nostres àngels. Ens varen proveir d’una motxilla plena de material mèdic i van fer seguiment telefònic durant els 1.303 km del nostre estat de salut. El seguiment es feia en finalitzar cada tram mitjançant el company en Sedi que, amb els seus coneixements sanitaris, ens transmetia la informació: mesures a prendre i aclariment de dubtes per fer les cures. Va ser l’equip que més suport va donar al camí per la República i van voler donar-nos la benvinguda a l’aeroport. Eternament agraïts SxR! Per tot això, hem volgut conèixer i saber més d’aquest gran equip de voluntariat altruista i de com va sorgir la idea del projecte de Sanitaris per la República’.

Aviat podreu llegir una entrevista que he fet a en Marius, el fundador d’aquest grup.

Rusc d’Abella.