Imaginem una mena d’univers paral·lel on Perpinyà i Barcelona estiguessin unides per dues línies ferroviàries, l’una que passés per Figueres, Girona i Mataró, i l’altra que, seguint per Prada i Vilafranca de Conflent, arribés a Puigcerdà i continués per Ripoll, Vic i Granollers; naturalment, llavors ens trobaríem que no existiria pas el Tren Groc perquè entre Vilafranca i Puigcerdà hi circularia un ferrocarril convencional amb traçat de via doble igual com en tota la resta del trajecte. Com és lògic, en aquest món alternatiu, també podria esdevenir-se una desgràcia com l’accident de Millars amb el trist balanç de sis adolescents morts arran del xoc d’un autobús escolar amb un tren en un pas a nivell; ara bé, en aquest cas, després d’uns dies, o, com a molt, d’unes setmanes de tall del servei entre Perpinyà i Vilafranca per dur-hi a terme les investigacions pertinents, la línia hauria tornat a funcionar perquè no es podria deixar Perpinyà privada d’un dels seus enllaços ferroviaris amb Barcelona; una altra cosa seria que les autoritats competents es plantegessin eliminar, d’una vegada, tots els passos a nivell.

Suposo que molts ja es deuen d’haver adonat que aquest escenari implicaria, d’una manera necessària, que la Catalunya Nord formés part d’una Catalunya independent; en la vida real, les comunicacions per tren a banda i banda de la frontera del Tractat dels Pirineus es troben amb el problema que les vies ferroviàries espanyoles tenen una amplada diferent de l’europea i d’ací els canvis de tren que cal fer a Cervera de la Marenda i Portbou o a la Tor de Querol; a més, com que des de París veuen —si és que debò l’arriben a veure— Perpinyà com una mena de cul-de-sac situat a l’extrem de la perifèria del desert francès, entre Vilafranca de Conflent i la Guingueta d’Ix només hi circula el Tren Groc i encara gràcies. Evidentment, una línia ferroviària que enllacés Perpinyà amb Puigcerdà no seria rendible perquè, en la zona espanyola, la línia de Puigcerdà a Barcelona és una de les més descurades de totes, amb un traçat, majoritàriament, de via única, de tal manera que per anar de Vic a Puigcerdà sempre és millor agafar el cotxe; és la mar de comprensible, doncs, que les autoritats franceses hagin aprofitat l’excusa de l’accident de Millars per tancar la línia de Perpinyà a Vilafranca i, com ja he dit abans, si Jean Castex, l’actual alcalde de Prada, esdevé el nou president del consell de la SNCF, podem estar segurs que allà a París tindrà coses molt més importants de què ocupar-se que no pas de la fotesa de la línia de la Tet.

A partir d’ací, és obvi que comparteixo les queixes de l’associació d’usuaris “Train en Têt” que el tancament de la línia de Perpinyà a Vilafranca no té pas cap mena de justificació, més que res perquè només quatre dies després de l’accident del Marne del passat 15 de juliol, ja tornaren a circular, amb tota normalitat, els trens entre Reims i Épernay, només que em permeto suggerir-los que passin a dir-se “Tren a la Tet” i a redactar els seus manifestos en català; al capdavall, segur que no hi perdran res perquè per més que escriguin en francès, igualment a París no els faran gens de cas, perquè tal com ho demostra el cas del Marne, Estrasburg és una cosa i Perpinyà, una altra, de força menys categoria.

Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com