TV3 no ha arribat pas al Conflent sinó que hi ha tornat. Ara fa quinze o vint anys, tant a Prada com a qualsevol altre poble de la comarca, s’hi rebia amb normalitat el senyal dels mitjans del CCRTV, però quan, cap al 2010, es va dur a terme l’apagada analògica per poder passar a la TDT o televisió digital, que a la Catalunya Nord es quedaven sense poder veure TV3 no se’n va recordar ningú, ni les autoritats espanyoles i franceses, que ja ens podem figurar la importància que donen a la presència del català als mitjans de comunicació, ni els responsables de la Generalitat que, com ho podem veure i comprovar un dia sí i l’altre també, s’entossudeixen, amb una tenacitat digna de millor causa, a situar la frontera de Catalunya amb França a Puigcerdà, Portbou i la Jonquera.

Si ara els canals públics catalans de televisió —TV3, el 33, el 3/24, Canal Super3 i Esport3— i de ràdio —Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Catalunya Música i l’iCat— poden tornar-se a rebre al Conflent és gràcies a una antena instal·lada pel Casal del Conflent i la Plataforma per la Llengua, que ha tingut un cost d’uns 7.000€ i, per això, la Plataforma per la Llengua ha engegat una campanya de microdonatius per ajudar a cobrir-ne la despesa. Naturalment, com que continuen amb els seus marcs ideològics i territorials de sempre, les administracions públiques —francesa, espanyola o catalana— no han destinat ni cinc cèntims dels diners que recapten dels impostos dels contribuents a aconseguir una cosa tan important com l’arribada d’emissores en català a tot arreu dels territoris de parla catalana; per això, si la Plataforma per la Llengua reclama als quatre estats implicats —Espanya, França, Andorra i Itàlia— comprometre’s fermament a garantir, en els aspectes legal i tecnològic, la reciprocitat total dels mitjans en català, és millor no fer-se gaires il·lusions ja que, sense anar més lluny, Espanya no sembla gaire interessada a garantir la reciprocitat entre les televisions de Catalunya, el País Valencià i les Illes.

Segons els seus missatges publicitaris, TV3 és “la teva”, és a dir la televisió dels catalans; ara només falta que aquest lema s’apliqui també a la Catalunya Nord, i com que ja hem parlat infinitat de vegades de la interminable llista de greuges que un espectador o oient nord-català pot presentar als responsables de TV3, Catalunya Ràdio, etc, no considerem pas necessari tornar a repetir-la. En opinió del presentador del Telenotícies Toni Cruanyes, TV3 ha d’intentar que els castellanoparlants la sentin seva; que jo sàpiga, no s’ha dit mai que TV3 emeti només per a aquelles persones que tinguin el català com a llengua materna; d’altra banda, si entenem per castellanoparlant aquella persona per a la qual el català és una nosa, llavors millor no seguir el consell de Cruanyes; de totes formes, si al Conflent s’han gastat 7.000€ per poder veure TV3, potser caldria demanar a Cruanyes que mirés de tenir presents també els possibles espectadors francòfons que, per assenyalar-ne només un detall, és bastant probable que no sàpiguen ni un borrall de castellà i que, per tant, necessitin traducció amb subtítols per entendre algú que s’expressi en aquesta llengua; a més, deixant a part qüestions d’idioma, és obvi que a molts dels socis del Casal del Conflent els faria molta il·lusió que al Telenotícies comarques s’informés també de fets i gent de les terres conflentines.

Dissortadament, el Casal del Conflent i la Plataforma per la Llengua no poden pas arribar a acords sobre la reobertura del tren de Perpinyà a Vilafranca, la reparació de la RN-116 o l’augment de les fileres bilingües a l’escola, però, com tots sabem, no es pot pas arribar a tot arreu.

Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com