Evidentment, estic escrivint la crònica que no hauria volgut haver d’escriure mai; ara fa sis anys, ja vaig avisar que, llavors, amb la reelecció de Jean-Marc Pujol, ens n’havíem sortit, però, és clar, vist l’arrelament que el RN té a Perpinyà, alguna vegada havia de passar com va passar diumenge passat; de tant fer equilibris a la corda fluixa, al final hem caigut i hi hem pres mal. Cròniques del carrer diuen que l’abstenció a la segona volta de les municipals va arribar al 66%; per tant, tots aquells que no van anar a votar perquè, segons ells, tant hi feia Pujol com Alliot, disposaran de tot un sexenni per veure i comprovar les conseqüències de la seva lliure, conscient i sobirana decisió; que en gaudeixin, doncs. I si entre aquests abstencionistes hi havia simpatitzants del moviment catalanista, espero que aprofitin els propers sis anys per aprendre a distingir entre algú indiferent al catalanisme (Jean-Marc Pujol) i algú que hi és hostil (Louis Alliot). No m’imagino pas Josianne Cabanes fent classes de català a Alliot ni tampoc que pugui assolir cap resultat positiu la resistència que pretenen muntar els qui a les eleccions van cridar a l’abstenció.

A Perpinyà hi ha problemes de seguretat ciutadana i, d’altra banda, més del 23% de la població activa està a l’atur, un terç dels seus habitants malviu per sota del llindar de la pobresa i el comerç del centre històric agonitza. Molt bé, i què? Quines solucions hi aportarà Alliot? Que jo sàpiga, el missatge del RN no passa de ser una combinació de xenofòbia racista, ultranacionalisme xovinista francès regat amb aigua de Vichy, autoritarisme i demagògia. A mi em sembla que tots els problemes socials i econòmics de Perpinyà i de la Catalunya Nord en general vénen del fet de ser un territori situat a la perifèria no ja de França sinó del desert francès mateix; òbviament, el RN no qüestiona pas aquest model sinó que encara pretén radicalitzar-lo; al capdavall, ara fa un temps es va assenyalar que, tot i ser diputat per una de les circumscripcions catalanes i regidor al consell municipal de la Fidelíssima Vila, Alliot feia més vida a París que a Perpinyà.

I què hem de fer a partir d’ara? Doncs posar-nos tots a rumiar quina és la manera d’aconseguir que a les properes municipals de Perpinyà el rival d’Alliot a la segona volta sigui un candidat catalanista, és a dir, algú que faci veure a la gent que, dins de França, Perpinyà no té cap altre futur que el de ser una ciutat deixada de la mà de la Marianne les gràcies de la qual, com és de domini públic, no arriben mai més enllà dels límits de l’Île-de-France perquè tots els que visquin fora d’aquest rovell de l’ou franco-francès estan abocats a ser ciutadans de segona o de tercera categoria per més francesos que siguin o se’n sentin; els joves de Montpeller no sols no parlen en occità sinó que pronuncien el francès amb un perfecte accent parisenc, però, malgrat tot, la seva ciutat continua estant molt lluny de les ribes del Sena i, per això, no hi arriben els raigs de la llum de París. Ja ho sé que, com és lògic, la situació del catalanisme a la Catalunya Nord depèn de com vagin les coses al Principat ja que no és igual que a l’altra banda de l’Albera hi hagi la República Catalana o una autonomia espanyola intervinguda, però, de totes maneres, la solució per a Perpinyà ha de venir de la Catalunya Nord.

Com tots sabem, perquè no és pas cap secret, Vox és l’homòleg espanyol del RN. Doncs bé, la setmana passada Vox va fer el ridícul a Barcelona perquè no va aconseguir aplegar prou gent per envoltar la base de l’estàtua de Colón. Òbviament, la comparació entre la força de Vox al Principat i la del RN a la Catalunya Nord indica clarament que l’arrelament de l’extrema dreta xenòfoba és un mal francès, fruit de l’enyorança d’una antiga grandeur française afortunadament desapareguda perquè no va portar res més que guerres a Europa, alienació cultural lingüística a la Catalunya Nord i a d’altres regions de l’Hexàgon així com explotació colonial a l’Àfrica i l’Àsia, i de la plena identificació amb un estat autoritari que fa del centralisme el seu instrument per conferir el monopoli del poder a una elit privilegiada.

Xavier Deulonder i Camins

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.