No he tingut pas ocasió de comprovar-ho personalment perquè els seus parlaments oficials com a batlle de Prada els feia en francès, però, gent que considero del tot digna de confiança afirma que Jean Castex, el flamant nou primer ministre de França, parla en català.

Manuel Valls també parla en català, però, és clar, es tracta d’un barceloní establert a l’Île-de-France, sense cap vinculació amb la Catalunya Nord, l’existència de la qual, cal témer-ho, més aviat li deu fer nosa. D’altra banda, ara fa més de cent anys, si les eleccions presidencials de 1913 no les hagués guanyades Raymond Poincaré sinó Juli Pams, França hauria tingut un president de la república català i, lògicament, catalanoparlant nadiu.

Lògicament, després de la patacada que LREM ha rebut a les darreres eleccions municipals el primer ministre Édouard Philippe no ha tingut més remei que dimitir i el president Emmanuel Macron ens ha donat la sorpresa de nomenar Jean Castex per substituir-lo. No crec pas, com és natural, que la seva positiva actitud envers la llengua catalana hagi estat la raó de la seva arribada a Matignon, on haurà de mirar d’aconseguir apuntalar la presidència de Macron, una tasca tan sobrehumana com la que, en el seu moment, va tenir Jacques Necker d’intentar fer rutllar la monarquia de Lluís XVI; espero que no en surti tan escaldat com Manuel Valls, sobretot perquè, segons ho estableix el Tractat dels Pirineus, per més català que sigui, Castex no pot pas intentar reciclar-se a Barcelona. Aconseguirà el nou primer ministre que torni a funcionar el tren de Perpinyà a Vilafranca de Conflent o arreglar la RN-116? Tal com ja ens ho podem figurar, algú que en les altes esferes franceses qüestionés el tradicional model territorial centralista a ultrança basat en la contraposició entre París i el desert francès, el veurien com una mena d’individu estrafolari amb unes idees d’allò més esbojarrades; per tant, amb Castex a Matignon, el Conflent continuarà estant massa lluny de les vores del Sena com perquè els que remenen les cireres a París el considerin digne d’atenció. Òbviament, si Juli Pams hagués esdevingut President de la República, el palau de l’Elisi no s’hauria traslladat pas a Argelers de la Marenda. D’altra banda, no m’imagino pas el primer ministre Castex parlant amb el president Macron sobre els projectes de l’escola Bressola o d’Arrels ni tampoc de la demanda que hi ha a la Catalunya Nord d’ensenyament en català ja que el sentit comú —passat, òbviament, pel sedàs franco-francès— ens indica que a París hi ha certes coses que estan del tot fora de lloc.

Com que va sortir reelegit a primera volta amb un 75% dels vots, m’imagino que a Prada molta gent deu considerar positiva la seva gestió com a batlle; ara bé, com ja he dit en d’altres ocasions, no em sembla pas lògic que, entre 1953 i 1986, Gaston Defferre (1910-1986) fos, alhora, alcalde de Marsella i, en diferents ocasions, ministre; per això, li demanaria a Jean Castex que dimiteixi del càrrec de batlle de Prada perquè així la capital del Conflent pugui tenir un alcalde amb plena dedicació als seus problemes i necessitats. Imaginem-nos algú que es presenta a l’ajuntament de Prada demanant pel senyor batlle i li contesten que ara no el pot atendre perquè està reunit a Matignon.

I ara només em queda esperar l’arribada del gloriós dia que si un batlle de Prada és nomenat primer ministre, el seu govern no sigui el de França a París, sinó el de Catalunya a Barcelona.

Xavier Deulonder i Camins

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.