Featured Video Play Icon

Tot i que els advocats han liderat una maratoniana i impecable cursa per la defensa dels acusats per l’1 d’octubre, sembla que als tribunals no pinta bé la Sentència, tot i que els Informes de les Nacions Unides i Amnistia Internacional indiquen que han d’alliberar-los. Uns presos/es polítics/ques que empresonats en el blanc i negre d’una presó no han sortit mai de les vides dels catalans/es independentistes. Perquè en la ment no hi ha goma capaç d’esborrar-los i menys quan són dibuixats per un brillant bic cristall per recordar-los i reivindicar la seva llibertat.
Nascut a Barcelona i resident a Sant Cugat del Vallès Jordi Magrià ha iniciat una nova corrent il·lustrativa i pictòrica: la del retrat reivindicatiu per la llibertat.
Un bic de tinta blava que li ha donat el nom de ‘Bicman’, suggerit per una de les seves seguidores a les xarxes socials @jordimagria1, www.bicman i a Instagram @bicman.cat. Un dels dibuixants de retrats més coneguts, ara per ara, a Catalunya amb ‘El procés a punta de Bic’. Una exposició itinerant i que, des del passat divendres i fins el proper dia 27, es pot visitar al local de la Crida Nacional a Barcelona. La inauguració, el passat divendres, va comptar amb un èxit de públic i amb la presència de l’advocat Jordi Pina, Toni Morral, Montse Puigdemont, Joan Bonanit, Pilar Calvo i Rosario Palomino.

Prats de Molló a l’Alt Vallespir acollirà la mostra d’en ‘Bicman’ Una mostra que us avancem també es podrà veure a l’Alt Vallespir al municipi de Prats de Molló de l’1 al 10 d’agost.

Abans de la inauguració de la mostra a Barcelona vàrem conèixe’l i vam endinsar-nos en aquesta mostra de 30 obres que impacta cors i retines amb un finíssim realisme dels rostres de presos/es, exiliats/des i dels encausats com en Jordi Pesarrodona, la Tamara i l’Adri, així com dels moments més durs de l’1 d’octubre.
Les ratlles de les seves mans en un bic cristall de punta fina, el de tota la vida, plasmen la seva tècnica que es caracteritza per les milers de ratlles superposades i a capes que formen les trames del dibuix. Totes elles jugant amb el blanc del paper creen les ombres en les fidels cares i, sobretot els cabells, dels presos polítics i exiliats i realitzades sempre amb la visió d’una fotografia. Mentre ens ensenya la seva obra a la sala ens explica que: ‘Dedico unes 80 hores d’intens treball per a cada retrat i tota l’obra s’ha dibuixat amb un parell de bics. Començo sempre la cara pels ulls perquè és la part més delicada de línies i la que defineix més a la persona. La mirada és molt important en el retrat i, per tant, si m’equivoco en ser boli no puc borrar-ho. Fins al moment, no he tingut que repetir cap dels dibuixos que he realitzat”.

Dels inicis ens comenta que: ´Tot va començar l’1 d’octubre. Mentre passava la nit a l’escola electoral vaig començar a fer un dibuix del president Carles Puigdemont com a una acció d’intimitat i de necessitat gràfica i el vaig guardar’.

Un camí del retrat reivindicatiu que segueix arran de l’empresonament d’en Jordi Cuixart i d’en Jordi Sànchez: ‘La gent els escrivia cartes i jo havia de fer dibuixos, així que vaig fer el primer retrat d’en Jordi Cuixart i després el d’en Jordi Sànchez i, malauradament, la llista de retrats va anar creixent. Uns retrats dels Jordi’s que vaig poder fer arribar a les seves famílies com a mostra de suport. Després, vindrien els d’en Quim Forn i en Oriol Junqueres i, com no sabia com fer-los arribar a les seves famílies, vaig pensar que fent un tuit @jordimagria1 trobaria la forma d’arribar-hi. Va fer-se viral i varen tenir molt bona acollida cosa que em va animar a seguir dibuixant els retrats com a homenatge de tots els presos polítics i exiliats per la seva llibertat, pels drets humans, la democràcia i el dret de l’autodeterminació. Però, el meu somni seria que cada retrat pogués ser exposat al costat de la persona en molt breu i que els presos polítics i exiliats fossin alliberats”.

Com és el cas d’en Jami Matamala que a la plaça de Girona, el passat dilluns 17 de juny, es va fer l’acte per despenjar el seu i primer retrat amb motiu del seu alliberament a l’exili, per exercir com a senador al Senat.
‘Tot seguit van proposar-me fer exposicions i amb tots he recorregut, pràcticament, Catalunya, amb un total de 25 municipis que són Barcelona, Reus, La Nou de Gaià, Sant Fruitós de Bages, Molins de Rei, Mollerussa, Girona, Amer, Matadepera, L’Hospitalet de l’Infant, la Seu d’Urgell, Vic, Sant Quirze de Besora, Sant Feliu de Codines, Solsona, Brussel.les, La Selva del Camp, Montbrió del Camp, Torrelles de Llobregat, Mora la Nova, Flix, Olot, Bagà, Caldes de Montbui i Calaf. A part de dibuixar els retrats també els transporto, i en faig el muntatge i el desmuntatge. I per protegir-los són emmarcats en vidre de museu per a preservar-los dels rajos ultraviolats’.

En espera de la Sentència dels tribunals espanyols, l’agenda està en vigor i ‘espero que aquest viatge més enllà dels Pirineus sigui de l’interès dels ciutadans de l’Alt Vallespir per tot allò que representa’

Els diners recollits de les litografies dels dibuixos es destinen a l’Associació Prou Repressió Política que impulsa la Tamara Carrasco, a l’Associació Catalana pels drets civils, dels familiars dels presos polítics i exiliats, i, actualment, a la Caixa de Solidaritat.

‘Bicman’ té la mirada sempre posada en el rostre dels nostres presos polítics i exiliats i el seu cor en l’esperança que es compleixi el somni de llibertat. Gran dibuixant i gran persona pel seu voluntariat artístic.

Rusc d’abella 

NB : aquí trobareu un altre vídeo sobre la feina d’en Bicman. També podeu consultar el calendari de les exposicions.