El 9 de setembre, el ministre d’educació nacional, és a dir, d’educació franco-francesa perquè així és com es concep l’ensenyament a França, Jean-Michel Blanquer va decidir que les proves del CAPES de català per al 2020 no es convocaven i, com que així ho havien disposat a París, la creació de noves places de professor de català a l’ensenyament secundari quedava suspesa fins que a París canviessin d’idea; al capdavall, com tots sabem, el 14 de juliol se celebra l’aniversari de la revolució que va introduir a França el gran canvi de traslladar el centre de decisió de Versalles a París; per tant, si als responsables de l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) els semblava que a la Catalunya Nord calia establir divuit places més de professor de català, pitjor per a ells perquè no se n’establiria cap. Ara bé, el conseller departamental i ex-alcalde d’Elna Nicolas Garcia va manifestar el passat 24 de setembre que el ministeri havia pres la seva decisió contrària a l’ensenyament del català, precisament en un moment en què, segons un estudi sociolingüístic dut a terme pel Consell Departamental i per les universitats de Perpinyà i Barcelona, la demanda d’ensenyament en català per part de famílies i estudiants de la Catalunya Nord estava experimentant un molt notable increment; el 4 d’octubre, la presidenta d’Occitanie Carole Delga va demanar al ministeri coherència i responsabilitat com també va cercar —i obtenir— el suport de Béatrice Gille, rectora de l’Acadèmia de Montpeller, mentre que, a Perpinyà, el 2 d’octubre, els sindicats de professors CGT-Educació, Sud Educació i SNES-FSU van criticar la mesura del govern; a més, el 16 de setembre i el 5 d’octubre Monsieur le ministre va trobar-se amb dues cartes de Romain Grau defensant “una font de riquesa per al nostre país i el nostre sistema educatiu” com ho és l’ensenyament en català, com també va escriure al ministre demanant la convocatòria del CAPES de català ni més ni menys que Louis Alliot; d’altra banda, el 10 d’octubre, precisament el dia que finalitzava el termini per a inscriure’s a les oposicions d’ensenyament, desenes de persones van seguir la convocatòria de l’APLEC, que comptava amb el suport dels sindicats CGT, SNES i SUD, i van concentrar-se davant de la Prefectura de Perpinyà exigint la convocatòria del CAPES de català.

Certament, tal com va manifestar-ho el passat 23 de maig, el ministre Blanquer és contrari a la immersió lingüística en català o en bretó —i, cal suposar-ho, també en occità, euskera, cors o arpità— perquè, segons els seus criteris pedagògics de faiçó hexagonal, dificulta que els nens puguin aprendre a parlar bé el francès; tanmateix, davant de la situació creada, no li ha quedat més remei que fer-se enrere i, el dia 11, va anunciar que es convocaria el CAPES de català per a l’any que ve, notícia que Romain Grau ha celebrat perquè “l’ensenyament del català és cabdal per a Catalunya del Nord, per a la nostra economia i l’anomenada del nostre territori”. I jo hi afegeixo que més cabdal per a la Catalunya Nord ho és encara la represa de la transmissió familiar del català.

Gràcies a l’acció del moviment associatiu i dels elegits i, també, a la mobilització, s’ha assolit una petita victòria; ja tenim apresa, per tant, la lliçó per a sempre que vulguem que a París canviïn d’idea, cosa no pas gaire fàcil d’aconseguir, d’altra banda. Qui sap, doncs, si seguint per aquest camí, un dia esdevindrà realitat la regió catalana amb capital a Perpinyà, que ara sembla una utopia inabastable.

Segurament deurà ser molt més senzill aconseguir que l’esguerro territorial de Tolosa passi a dir-se Occitanie-Pays Catalan, però per a una acció tan curta de mires com aquesta, amb mi que no hi comptin. Per cert, se sap quin dia tornarà a funcionar el tren de Perpinyà a Vilafranca de Conflent? Ho van prometre, però estic veient que les setmanes van passant.

Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com