L’editorial Efadós, situada a El Papiol (Baix Llobregat), —amb la qual, vull deixar-ho ben clar, no hi tinc cap relació ni contacte— publica la col·lecció l’Abans, que ja arribat a uns cent volums editats, on recull la memòria i la fotografia històrica dels pobles i ciutats de Catalunya i les Illes entre finals del segle xix i bona part del xx.

Cada un d’aquests volums és un llibre d’unes vuit-centes pàgines amb centenars de fotografies dedicat a un poble en concret —o, en el cas de Barcelona, a una determinada barriada— i en presenta la vida quotidiana des d’un vessant antropològic a base de classificar tot el material fotogràfic, acompanyat de peus de fotografia i de textos explicatius, en uns set blocs temàtics: els paisatges i els edificis de relleu, les festes, les entitats, les escoles, el treball i els esdeveniments històrics més importants de la població. Segons ho manifesten els responsables mateixos de l’Editorial Efadós, els llibres de la col·lecció l’Abans signifiquen una oportunitat única de presenciar la metamorfosi que s’ha succeït a la nostra societat més propera durant el segle xx com també l’ocasió de mostrar la història gràfica del municipi i recollir informació de primera mà dels cedents de les fotografies amb la intenció de preservar-la pel seu valor encomiable. Naturalment, qui vulgui més informació sobre aquesta col·lecció i l’editorial que la publica sempre pot cercar al google els termes “l’Abans” i “Efadós” o, si més no, visitar aquest enllaç :  https://www.efados.cat/cat/coleccions/1943675/l-abans.

Com sabem, un dels punts febles del catalanisme nord-català és que, al Principat, fins i tot entre independentistes, és molt —massa— habitual trobar-se gent que situa els límits septentrionals de Catalunya a La Jonquera, Portbou, Maçanet de Cabrenys, Camprodon o Puigcerdà; només així pot explicar-se la perla de Quim Masferrer, el presentador del programa de TV3 El Foraster, de dir que era a “Llívia, comarca de la Cerdanya, un enclavament nevat més enllà de la frontera. Una illa catalana envoltada de territori francès”; queda clar, doncs, que al Principat es desconeix no sols la realitat de la Catalunya Nord sinó, en molts casos, la seva existència mateixa.

Doncs bé, un dels possibles remeis que se m’ha acudit per pal·liar aquesta greu mancança és intentar aconseguir que a la col·lecció l’Abans d’Efadós s’hi publiqui un volum dedicat a Perpinyà i d’altres que tractin sobre diferents localitats de la Catalunya Nord, petites o grans; els llibres de l’Abans es presenten enquadernats en edició de luxe i, per això, tenen un preu de venda al públic que sempre supera els 100€; en conseqüència, no se’n deuen vendre gaires exemplars; d’ací deu venir que, en moltes ocasions, en l’edició del volum hi hagi col·laborat l’ajuntament del municipi sobre què tractava.

Segur que si al catàleg de la col·lecció l’Abans comencessin a sortir-hi poblacions com ara Elna, Vallestàvia, Baó, Pontellà, Vinçà, Cabestany, Salses, Ceret, Prada, etc contribuiríem a aconseguir que al Principat cresqués el nombre de gent que interioritzés la idea que el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i la Cerdanya més amunt de Puigcerdà i de Llívia també són Catalunya perquè el límit septentrional del país és a Salses i Òpol; d’altra banda, imaginem-nos també l’efecte que faria si a les diferents poblacions de la Catalunya Nord esdevingués habitual trobar-se a la biblioteca una obra sobre història local del poble o ciutat escrit en català. Com que es tracta de donar a conèixer la realitat de la Catalunya Nord, considero imprescindible que l’obra es faci sense censures ideològiques; així doncs, al volum sobre la història gràfica d’un determinat poble, tant s’hi han de publicar les fotografies de gent ballant sardanes al voltant de la senyera com les dels elegits celebrant els actes del Dia de l’Armistici davant del monument als Morts pour la France, envoltats de banderes franceses per tot arreu; al capdavall, en els volums dels pobles i ciutats del Principat no és cap problema que hi surtin banderes espanyoles. A més, una manera de desespanyolitzar el Principat és mostrar-hi l’existència d’uns catalans els referents estatals dels quals no són pas espanyols sinó francesos, cosa que, lògicament, també es pot plantejar a la inversa.

Xavier Deulonder i Camins
deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.