Què tenen en comú la manifestació del passat dissabte a Perpinyà en suport als presos polítics del Principat, en la qual hi havia els polítics nord-catalans Joan Pau Alduy, Pierre Aylagas, Jean-Paul Billès, Francis Manent, Jaume Taurinyà, Jean-Michel Henric i el militant de la France Insoumise Philippe Assens, i la manifestació que el darrer diumenge es va fer a Girona en protesta contra la decisió de l’Ajuntament de canviar el nom de plaça de la Constitució per plaça de l’1 d’octubre, en la qual hi van prendre part entitats gironines i regidors del PP, Cs i PSC? Doncs que tant en l’una com en l’altra s’hi van aplegar unes tres-centes persones.

Naturalment, si a Girona no és lògic considerar massiva una manifestació d’uns quants centenars de participants, llavors ens trobem que Perpinyà encara té més població que no pas la ciutat del Ter i l’Onyar; en conseqüència, la manifestació del Castellet —igual com també l’Ollada solidària de Bulaternera i els actes de Prats de Molló— va estar molt bé perquè contribueix a mostrar que més amunt de Puigcerdà i de la Jonquera no hi ha pas el departament de Pyrenées Orientales sinó la Catalunya Nord, però la xifra d’assistència ens recorda que hi ha molta feina per fer, més que res perquè ja m’agradaria a mi que, a Perpinyà, els partits catalanistes tinguessin la mateixa força i arrelament que tenen el PP, Cs i PSC a Girona, on aquests tres partits espanyolistes ocupen set dels vint-i-cinc escons de l’ajuntament i en les darreres eleccions municipals, celebrades el 2015, van sumar el 28’03% dels vots; ara per ara, doncs, està molt més implantat l’espanyolisme a Girona que no pas el catalanisme a Perpinyà.

Naturalment, per una simple i elemental qüestió de sentit comú, no em considero pas capacitat per dissenyar el full de ruta del camí del departament de Pyrenées Orientales cap a la Catalunya Nord. Com és natural, la negativa rodona d’Emanuel Macron a accedir a cap de les reivindicacions dels nacionalistes corsos, vencedors de les eleccions a Còrsega, ens indica que, segurament, és perdre el temps esperar aconseguir cap mena de règim d’autonomia dins de França, ni tan sols encara que pretenguem daurar la píndola a París dient-nos Pays catalan en comptes de Catalunya Nord; si els defensors d’una regió administrativa catalana separada de l’esguerro territorial d’Occitanie no tenen les aspiracions autonomistes dels nacionalistes corsos, és, però, força probable que a França vegin la regió catalana com un pas previ a trobar-se una nova Còrsega als Pirineus; d’altra banda, l’atzucac en què semblen trobar-se els corsos davant de la fermesa franco-francesa és un obvi argument contra el catalanisme ja que, com es veu, reivindicar i demanar no serveix pas per a res, excepte per fer-se malveure a París i a tot arreu de l’Hexàgon.

Manuel Valls diu que la independència de Catalunya seria la fi d’Europa i, tenint en compte què entén ell per Europa, jo penso que aquesta és una bona raó per donar suport al procés independentista català; si l’apocalíptica profecia de Valls es complís, llavors entraríem en un nou escenari on allò que avui sembla impossible esdevindria del tot factible; d’altra banda, ja he dit en d’altres ocasions que potser la protesta més lògica contra l’abandó en què es troba la Catalunya Nord sigui organitzar manifestacions davant del consolat espanyol de Perpinyà perquè segurament és ací on hi ha la clau per sortir de desastres com el de la RN-116, el Tren Groc, la manca d’escoles on s’ensenyi en català, etc.

Per cert, només per curiositat, els actes de Prats de Molló van poder celebrar-se sense cap mena d’intervenció de la Guàrdia Civil espanyola? Naturalment faig la pregunta perquè, en aquests últims temps, els cossos policials espanyols semblen haver oblidat la frontera del Tractat dels Pirineus.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.