Les batalles no es lluiten per interessos o per ideals, ni tan sols per fe o patriotisme. En mig del terrabastall, només lluites per la persona que tens al costat.

El primer d’octubre, n’hi havia que rebien de valent, d’altres compartíem pel mòbil imatges esfereïdores, mentre fèiem cua al carrer esperant per votar. Les tropes espanyoles mercenàries agredien gent de totes les edats, els Mossos no ens defensaven, els líders no organitzaven la resistència ni el contraatac.

El més racional hagués estat anar cap a casa. Davant meu, un pare amb el seu fill adolescent, darrera, una senyora gran. Quan volen les porres, quan comença el mambo, no penses en la Moreneta ni en l’estelada. Jo em vaig quedar perquè ells no marxaven, ells no guillaven perquè jo romania palplantada, disposada a tot. Junts. Units.
El pare feia de pare, líder a casa seva, impartint instruccions precises al seu fill, sobre com havia d’actuar quan arribessin els mercenaris espanyols. El nano, un tros d’home amb espatlles de jugador de rugbi, l’escoltava atentament. Jo, també, per si de cas. Calia evitar la topada frontal amb els Piolins, obrir files, deixar-los passar, empènyer pels costats, fer-los caure i abraonar-nos al damunt, per a que no s’aixequessin. Tant de bo els nostres líders polítics ens haguessin donat instruccions, aquesta o qualsevol altre. Tant de bo ho fessin enguany.

Els presos polítics estan condicionats, són generals capturats per l’enemic, se n’ha parlat prou. L’exili pot copsar millor el que ens passa, però també estan condicionats. Si el President Puigdemont fa una crida a ocupar el territori o deixar de pagar impostos, Bèlgica no triga cinc minuts en posar-lo a la frontera. Suïssa ofereix asil polític a na Marta Rovira, sempre que mantingui un perfil ben baix. Ningú és lliure, tots estem condicionats. El President del Parlament té dues filles, no va gosar investir Carles el Legítim, tampoc Jordi Sánchez. Pel que fa a Jordi Turull, ho va evitar la CUP, condicionada per la seva ideologia.
A mi, em condiciona la feina, a tu, la família, tan sols podem superar la por que ens tenalla amb lideratge i unitat. M’agrada que el MHP Torra parli ara de fer “un salt col·lectiu”, perquè és exactament el que ens cal. Espanya manté 60.000 súbdits a la presó, és còmode aturar-nos engarjolant deu dels nostres líders. Poden tancar-ne cent, potser mil, deu mil farien petar totes les costures del règim monàrquic corrupte, impossible gestionar un embat contra dos milions de catalans ben dirigits. Tampoc ho podran aconseguir amb violència descarnada, no la desfermaran si veuen que no ens arronsem, que els nostres líders estan disposats a arribar fins el final.

Unitat, companys, unitat. Va de debò, almogàvers, miquelets, ens trobarem braç a braç i jo em quedaré, perquè tu no marxaràs.

Dra. Noelia Arrotea, ‘La Psicòloga del Born’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.