Segons Olivier Amiel, advocat, doctor en dret i adjunt a l’alcalde de Perpinyà, al departament dels Pyrénées Orientales, la volonté d’être rattaché à la Catalogne est inexistante. Té raó; n’hi ha prou de veure els resultats electorals; tal com ens ho podem figurar, si, en els darrers comicis municipals, el partit d’extrema dreta xenòfoba i espanyolista PxC hagués tingut possibilitats reals d’assolir l’alcaldia de Barcelona, a hores d’ara d’independència de Catalunya no se’n parlaria, però, això sí, segur que serien molt fluïdes i estretes les relacions de Barcelona amb Besiers o, fins i tot, amb Perpinyà. L’única objecció que em permeto presentar-li a Olivier Amiel és que la inclusió de la Catalunya Nord a la República Catalana no seria pas una unió sinó una reunificació perquè, com molt bé deu saber, abans de 1659, Sallagosa i Llívia formaven part d’un mateix país, exactament igual com Perpinyà i Tortosa.

Evidentment, no hi ha tampoc cap voluntat d’unió amb Catalunya als departaments de l’Aude, l’Ariège o dels Hautes-Pyrénées, només que, en aquest cas, ningú no deu haver considerat necessari dir-ho i, menys encara, algú vinculat a la política local; és més, plantejar-hi la qüestió seria fins i tot estúpid perquè vés per quins set sous a Carcassona, Narbona, Tarbes o Foix se’ls hauria d’acudir voler formar part de Catalunya; per això, no m’imagino pas ningú escrivint a Le Figaro un article titulat Non, la Catalogne indépendante n’irait pas jusqu’à Narbonne, però, com és natural, el departament dels Pyrénées Orientales és un cas a part, del tot diferent als altres.

Quanta gent deu haver-hi a Sigean o a Leucata que es plantegin demanar la ciutadania de la nova República Catalana i que, a més, es considerin legitimats a considerar una injustícia que no els la vulguin concedir?

Quantes samarretes de Fiers d’être Catalans s’aconseguirien vendre en una botiga de Port-la-Nouvelle o de Fitou?

Que a algú de Lourdes se li acudís posar una estelada al balcó de casa seva, no seria un miracle?

Algú ha vist mai que a Narbona animin la USAP o que a Pamiers hi ballin sardanes o hi facin castells?

El consell departamental de l’Aude rep gaires protestes de famílies que no poden aconseguir que a escola als seus fills els ensenyin català perquè no s’han creat prou fileres bilingües?

A Foix, el nom d’Occitanie, els sembla bé o, més aviat, tant se’ls en dóna? En quants pobles de l’Ariège, hi han posat el rètol Pays Catalan?

En temps de Georges Frêche, on va ser que es va organitzar una manifestació contra la Septimanie?

On deu haver-hi més socis i seguidors del Barça, a Perpinyà o a Carcassona?

En una parada on venguin fruita o hortalisses, si volen indicar que es tracta de productes “de la terra” o “del país”, segur que la bandera que posen per dir-ho és la mateixa als Pyrénées Orientales que a l’Aude?

Quina freqüència deu tenir Ràdio Arrels a Limoux?

A La Bressola, s’han plantejat mai obrir centres fora dels Pyrénées Orientales?

A curt termini, l’anàlisi d’Olivier Amiel és irrefutable i, per això, després de la independència de Catalunya —el Principat—, durant uns quants anys més La Menera (Vallespir) continuarà sent el poble més meridional de França; ara bé, la creació de la nova República Catalana significarà un canvi de paradigma, ni que sigui perquè s’haurà demostrat que hi pot haver alternatives a Espanya i França i que, per tant, les fronteres de 1659 no són pas inamovibles, i, naturalment, en aquest nou paradigma, l’evolució de la societat dels Pyrénées Orientales no resulta pas tan previsible com la dels departaments de l’Aude, l’Ariège o dels Hautes-Pyrénées, on, per raons molt fàcils de comprendre, Catalunya hi és una realitat del tot aliena, i, doncs, no hi importa gaire quina sigui la bandera que onegi a Puigcerdà o a Figueres, perquè, de totes formes, aquestes contrades sempre hi seran vistes com a part d’un país estranger. Malgrat tots els esforços que hi ha dedicat França durant tres segles i mig, a la Catalunya Nord el foc de la catalanitat encara no hi està apagat del tot, i la República Catalana pot contribuir a revifar-lo.

Xavier Deulonder i Camins

deulonder@hotmail.com

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.