Igual com ara fa sis anys, em trobo havent de demanar el vot per a Jean-Marc Pujol a la segona volta de les eleccions municipals de Perpinyà, no pas perquè cregui en el seu programa ni perquè m’inspiri simpatia sinó, només, per evitar la desgràcia que, el proper dia 28 de juny, Louis Alliot es converteixi en el nou alcalde de la Fidelíssima Vila, títol concedit el 1475 per Joan II d’Aragó a la capital del Rosselló en premi a la decisió amb què va resistir el setge dels francesos. No vull, doncs, endur-me’n a Perpinyà el mateix disgust que vaig tenir després d’haver vist Xavier Garcia Albiol prenent possessió com a alcalde de Badalona. Evidentment, no he cregut mai que Emmanuel Macron sigui un gran polític però és que el 2017 l’alternativa era Marine Le-Pen.

Segons Alliot, el front republicà que pretén constituir-se per impedir el seu accés a l’alcaldia  és una “autèntica estafa que permet mantenir un sistema fallit i corrupte”; a mi em sembla que després dels escàndols del Front National amb contractes laborals ficticis al Parlament Europeu, Alliot no és pas la persona més indicada per parlar de corrupció; d’altra banda, si una cosa hi ha que sigui una estafa és el programa populista del Rassemblement national que pren com a models la Rússia de Vladimir Putin, l’Hongria de Viktor Orban, la Polònia del nacionalcatolicisme i, potser fins i tot, l’Espanya desbocadament autoritària que estem veient en els darrers anys.

Un dels suports més sorprenents que ha aconseguit Alliot en aquesta segona volta ha estat el de l’escriptora Josianne Cabanas, autora de novel·les en català i antiga col·laboradora de l’enyorat Punt Catalunya-Nord. Segons ho afirma, el seu model de ciutat és Besiers; bé, ella sabrà la gràcia que hi troba als exabruptes de Robert Ménard; potser també considera molt enginyosos els acudits antisemites de Dieudonné, de qui Ménard és un declarat defensor o, igual vol defensar el francès com a llengua internacional ja que, segons l’alcalde de Besiers, “l’anglès ja no té legitimitat a Brussel·les”. Ménard va voler clausurar el centre interregional de desenvolupament de l’occità (CIRDOC), entitat que disposa de l’única biblioteca dedicada a l’occità com també va suprimir el festival occità que es feia cada any a Besiers; que potser ara Cabanes està en contra de l’OPLC, de l’ensenyament bilingüe, de les escoles Bressola o de Ràdio Arrels? Cabanas es plany que “Veig la meva ciutat, aquesta Perpinyà que m’encanta, cada vegada més pobra, malgastada, enfonsant-me sota el clientelisme, la brutícia, la inseguretat, el menyspreu de tot i de tothom. El centre històric és desert, a Sant Jaume juguem amb ganivets, al Vernet amb els Kalashnikov. I demà ho faran a la plaça Aragó, a la plaça de la Llotja, davant de casa nostra?” I quina és pensa que és la solució, equipar els policies municipals amb armes semiautomàtiques com va fer Ménard a Besiers? A mi més aviat em sembla que els problemes de Perpinyà i de la Catalunya Nord en general procedeixen del fet d’estar situada a la perifèria no ja de França sinó del desert francès mateix; a París, l’únic centre real de poder a França, Perpinyà cau molt lluny i, a més, els seus problemes no importen gaire perquè, a la pràctica, els de fora de l’Île-de-France són ciutadans de segona categoria si viuen en una capital regional, i de tercera si la seva ciutat no passa de ser la capital d’un departament i encara gràcies.

I de tot plegat, què en traiem? Doncs una cosa molt simple i senzilla: el catalanisme s’ha passat sis anys més sense aconseguir bastir una alternativa tan als polítics tradicionals, cada vegada més sense suc ni bruc, com a la demagògia populista, xenòfoba i franco-francesa del ‘Rassemblement national’. L’organització de l’acte del president Carles Puigdemont el passat 29 de febrer va estar molt bé, però a mi m’agradaria que l’alternativa a Jean-Marc Pujol a la segona volta de les municipals no fos Louis Alliot sinó un candidat catalanista que plantegés seriosament la possibilitat de revertir el Tractat dels Pirineus.

Veurem com estaran les coses d’ací sis anys. I mentrestant, esperar que arribi el dia que a les eleccions de Perpinyà s’hi pugui presentar algú de Figueres en comptes d’un nadiu de Tolosa.

Xavier Deulonder i Camins

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.