Featured Video Play Icon

Un píccolo és una flauta en miniatura (Ndlr: que podeu veure en fotografies més a baix). La piccolista Marta Santamaria ens desperta amb aquesta extensió brillant i sonora de la interpretació de l’obra ‘Wake up’ de Tilmann Dehnhard que, com ella mateixa indica, ‘podria ser també entès com el toc d’alerta que la Covid havia donat a la humanitat que, de sentir-se mestressa i senyora del planeta, passa a haver d’aturar-ho tot per un virus invisible“.

Marta Santamaria ha cursat estudis superiors de música i el Màster de flauta i píccolo a l’ESMUC i al Royal College of Music de Londres. Va començar als 7 anys a estudiar música i no ha parat de formar-se mai. I és que aquests estudis són els més extensos i superen en temps qualsevol altra carrera. Per això, cal que els governs valorin professionalment els músics i de pas que els polítics i la política aprenguin de la seva oïda i a saber escoltar.

Na @MartaLlavall s’ha establert com a piccolista i flautista freelance. Actualment, a més, és píccolo solista de MusicAeterna Orchestra, activitat que combina col·laborant habitualment amb algunes de les orquestres més prestigioses d’arreu d’Europa, com la Mahler Chamber Orchestra, el Teatro alla Scala (Milano), l’Orchestre de Paris, l’Orquestra de Santa Cecilia Roma, la Rotterdam Philharmonic Orchestra, la London Philharmonic Orchestra, la City of Birmingham Symphony Orchestra, les diferents orquestres de la BBC, la Gürzenich-Orchester Köln i la Spira Mirabilis, entre d’altres. És admirable com una flauta miniatura pot sonar i arribar tan lluny. Aquest intens treball demostra com les coses petites poden arribar a ser molt grans.

No voldríem que amb aquesta excel·lent i extensa trajectòria professional el píccolo de Marta Santamaria faci una crida al mal temps, tal com és característic que aquest instrument ho faci com a solista en la imitació dels sons de les tempestes i llampecs, amb ràpids arpegis, en les òperes del segle XIX com a ‘Rigoletto’ o bé en ‘La Forza del Destino’ també de Verdi. Na Marta amb el seu píccolo ens encomana la força necessària per despertar d’aquest malson de la pandèmia en una setmana en la que Catalunya està a punt d’acomiadar, pràcticament, l’estat d’alarma en entrar tota a la fase 3.

Hem patit els efectes devastadors d’aquesta pandèmia en tots els àmbits i el nostre sistema emocional s’ha vist fortament tocat per un cúmul de pèrdues en la salut, la dels nostres éssers estimats (la gent gran, la dels nostres professionals de la salut i dels quals no se’n parla i que considerem que també es mereixen un gran homenatge…), la del treball (treballadors del turisme, comerç, autònoms, de la Nissan i, contràriament, citem perquè s’ho mereixen els empresaris, pocs, que avancen els pagaments dels sous dels seus treballadors en no arribar o en el retard els pagaments dels ERTOS …), la de l’economia de moltíssimes famílies catalanes (els serveis socials i les organitzacions com Càritas no donen l’abast i els àpats i els productes d’alimentació no arriben per a tothom) i tristos hem enyorat, en aquests difícils moments, l’acompanyament de les persones estimades, tot i que la cultura, músics i artistes ens han regalat, com sempre solen fer-ho, el seu art a canvi de res o ben poc per tal de reconfortar-nos. Gràcies a tots els músics i artistes per regalar-nos somriures i alegria en aquest confinament, estarem sempre en deute amb vosaltres. Na Marta també indica que: ‘aquest confinament ha posat de manifest el lloc que la cultura ocupa al nostre país, i també la invisibilitat que sovint certes disciplines artístiques tenen en els mitjans, en la societat i, per tant, en la vida de moltes persones. És curiós veure com moltes vegades aquelles circumstàncies que més crítics, compromesos i exigents ens fan són les que menys es potencien’.

Som conscients que la força de la gent és imparable i capaç d’aguditzar les ments per orquestrar, com ho fa el flautí amb la resta d’ instruments, l’harmonia amb el medi ambient, minimitzant així els greus efectes del canvi climàtic i les pèssimes conseqüències en la salut i la natura. Necessitem igual que la música un llenguatge universal que ens ajudi a ser respectuosos amb el medi ambient perquè necessitem nous models i reptes econòmics i els millors professionals i experts per fer-ho possible i és que els tenim, però una gran majoria fora de Catalunya. I per què?

Sens dubte, observant les catàstrofes naturals i les pandèmies actuals ens adonem que cal posar el medi ambient en el lloc que es mereix i en la transversalitat de les noves estratègies econòmiques per sortir de les crisis sanitària i econòmica. Com deia George Orwell en el seu llibre la ‘Rebel·lió dels animals’, ara ‘l’important no és mantenir-se viu sinó mantenir-se humà’. Ambdues crisis han donat un tomb a l’escala de valors reconnectant-nos com mai amb el nostre cos i ànima i fent-nos veure que front la natura som éssers vius molt vulnerables. Hem d’aprendre a comunicar-nos, sentir i escoltar la natura.

Per dir-ho amb les paraules de la mateixa Marta Santamaria: ‘l’esperança és l’últim que es perd i sí, m’agradaria que aquesta crisi servís per construir un món millor, on la ciència i la tecnologia fossin sempre liderades per l’ètica. Un món construït a través del respecte i de la generositat, i basat en l’amor, la igualtat, la natura, la cultura, la llibertat i la justícia. Veient com s’està gestionant la crisi, però, ho veig difícil. Només cal veure com s’han obert primer els bars que no pas els teatres, per exemple. O com no es fan tests a les persones i professionals que salven vides i treballen a primera línia per combatre el virus i, en canvi, els  jugadors de futbol se’ls fa un test abans de cada partit i se’ls permet jugar sense haver de respectar el distanciament social.’

Malgrat setmanes d’aturada continuem immersos en una crisi climàtica de la qual tots som corresponsables i a la qual s’ha de fer front de manera decidida i prioritària amb grups de treball formats per enginyers de medi ambient, d’agricultura, biòlegs, veterinaris… a més dels professionals del sector de la salut, economistes i gestors empresarials de primer nivell. Cal crear un nou espai de gestió de coneixement en el qual s’interactuï per cercar solucions.

Aquesta setmana s’iniciava la fase 3 a les regions sanitàries de la Catalunya Central i Girona sumant-se al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran. Hem passejat per les platges i hem pogut veure com la pandèmia de la COVID-19 no ha esborrat la petjada i el record de la tempesta Glòria: platges sense sorra i el mar encara ara escup els troncs d’arbres i pins que varen ser arrossegats per les fortes pluges al mar. Es va parlar molt del gran desastre ecològic i del canvi climàtic com a la principal causa de les inundacions a tot el territori dels Països Catalans.

Ens preguntem si aquesta rebel·lió de la natura continuarà i si ens tocarà viure la propera tardor un rebrot del coronavirus i com ens prepararem per afrontar-ho. En aquest sentit, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, una de les zones amb indicadors més baixos de contagis a Catalunya, s’afanya per finalitzar el proper mes de juliol el test de diagnòstic ràpid que informarà en 15 minuts si la persona té COVID, si l’ha passat, si ha generat anticossos o bé sinó la té i no l’ha passat.

El personal científic i els investigadors i les investigadores dels laboratoris de tot el món continuen treballant a contrarellotge per trobar i finalitzar l’estudi de la vacuna. Aquests investigadors saben de l’origen del coronavirus, però no saben com es transmet. La revista Nature presenta dos possibles escenaris sobre aquest origen del coronavirus: la selecció natural en un hoste animal abans de la transferència per zoonosi (és a dir, es tracta d’una malaltia infecciosa transmesa pels animals, normalment vertebrats, als humans) o bé la selecció natural després de la transferència per zoonosi. També sabem que els ratpenats amb més de 117 espècies al món, menys a L’Antàrtida i curiosament en aquest continent no s’ha produït cap contagi de la COVID-19, actuen com a reservoris (un reservori natural o niu fa referència a l’hoste de llarg termini d’un patogen que causa una malaltia infecciosa zoonòtica. Sovint passa que l’hoste no és afectat per la malaltia que porta el patogen O roman asimptomàtic i no està en risc la seva vida) tal com va passar amb el coronavirus del SARS l’any 2002, quan la civeta de les palmeres va actuar com a pont transmissor.  En el cas de la MERS, l’espècie pont varen ser els dromedaris. Els ratpenats tenen un sistema immunològic particular, atès que poden donar allotjament a molts virus sense posar-se malalts. Són el reservori natural del virus del Marburg i del virus Nipah i Hendra, que han provocat malalties en humans i brots a l’Àfrica, Malàisia, Bangladesh i Austràlia i també es creu que és el reservori de l’Ebola. També transporten el virus de la ràbia. La seva tolerància als virus, que supera la d’altres mamífers, és una de les moltes característiques que els distingeixen.

La COVID-19 ens ha truncat l’horitzó i ha capgirat les nostres vides posant la salut i l’amor com el gran tresor pel qual lluitar. Paradoxalment, ha provocat de manera indirecta la millora generalitzada del medi ambient, amb una reducció de la contaminació de l’aire, de la generació de residus, de la contaminació acústica dels carrers dels pobles i ciutats i dels gasos amb efecte hivernacle provocats per les indústries.

Així, si bé, en aquests moments, l’objectiu  és la lluita contra la pandèmia, un cop superada es farà necessari adoptar mesures per evitar que es posi en risc la salut de les persones i garantir que no se superin els nivells màxims de contaminació que marca l’OMS, atès que segons estudis mèdics hi ha certa relació entre la contaminació i els casos de persones afectades pel coronavirus.

Ha de ser possible fer compatible la necessària  recuperació econòmica amb el dret a la salut,  i amb un creixement sostenible de l’economia.

Ens preguntem com pot ser que més del 60% de la població es concentri a la ciutat de Barcelona i a l’àrea metropolitana. Cal reactivar el món rural i fer-lo un entorn amigable per potenciar el retorn al camp i per assolir un equilibri territorial. Per això, es fa necessari crear i potenciar el transport col·lectiu segur, particularment, el ferroviari i consolidar el teletreball i l’ús de les noves tecnologies com les eines per fer-ho possible.

També cal crear infraestructures adreçades a l’equilibri ambiental com podrien ser les energies renovables. Què us semblaria si es posés en marxa l’expansió de l’energia solar com fan a Egipte, Mèxic, Índia, Xina, Emirats Àrabs Units, Estats Units que aposten per l’energia solar? A Benban, el parc solar més gran del món a Egipte, hi treballen més de 4.000 persones. Us imagineu amb el sol que tenim a Catalunya el nombre de parcs solars que es podrien instal·lar i el nombre de llocs de treball que es podrien crear?

Cal rebaixar dràsticament la despesa energètica amb polítiques públiques d’estalvi, reduir la mobilitat amb el teletreball i protegir el territori davant les agressions urbanístiques i especuladores, així com replantejar el model turístic del país, apostar estratègicament per les energies renovables, repensar les ciutats catalanes i els seus equipaments en clau de sostenibilitat i respectar el medi natural. Sobretot, però, instem a les polítiques públiques i a les institucions que representen el medi ambient a que liderin, de forma transversal, les estratègies que han de vetllar pel nostre medi ambient.

I finalitzen amb les boniques paraules i amb un clam per la cultura del poeta @PerePeries :

  Desperta, vida,

 del llit de cendres i dissort.

 Fem que hi neixi verd

 i hi creixin flors.

 Canta amb els músics.

 Dibuixa’ns cada dia

 un bell cel nou.

 Dansa en la foguera

 de l’au fènix,

 fins remuntar-te

 i tocar el Sol.

 Fes que l’art

 esclati en primavera,

 i que ens ompli aquestes venes

 ara buides del seu so.

En breu en @PerePeries presentarà el seu nou poemari ‘En un instant tan nu’ del qual parlarem ben aviat.

Us recordem que el govern català ha obert el termini per sol.licitar la prestació extraordinària per a professionals de la cultura afectats econòmicament per la COVID.

Gràcies a la solidaritat artística de @ByJunkye i de @paco_santero

Rusc d’abella

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.